La nit que els Estats Units van capturar Ossama bin Laden
Arriba a la cartellera 'La noche más oscura', la nova pel·lícula de Kathryn Bigelow
La Maya, la implacable caçadora d'Ossama bin Laden, és el personatge central de La noche más oscura (Zero dark thirty) ,la pel·lícula de la directora nord-americana Kathryn Bigelow que avui arriba a la cartellera i que ja es posiciona com una de les candidates als Oscars. La Maya és una agent de la CIA que es defineix només per la seva feina. Quines forces psicològiques del seu passat la mouen? Mai ho esbrinarem. Però si coneixes Bigelow, la Maya et resulta molt familiar.
Pots analitzar tantes coses com vulguis, però hi ha un moment determinat en què una pel·lícula és només una pel·lícula. "Tot el que fas és intentar explicar una bona història que captura un moment en el temps, i que cal esperar que resisteixi el pas del temps", va dir fa poc Bigelow. Però és difícil mirar La noche más oscura i no veure el reflex de la cineasta, potser no com és exactament, sinó com a ella li agradaria ser.
"Per als fans que volen una doble de la Kathryn, finalment els n'ha proporcionat una", diu Rajendra Roy, conservadora en cap de cinema al Museu d'Art Modern (MoMA) de Nova York, que l'any passat va organitzar una retrospectiva de l'obra de Bigelow. ¿Hi està d'acord, la directora californiana de 61 anys? Es resisteix a contradir Roy, però assenyala que ja hi ha hagut molts personatges femenins forts en les seves pel·lícules, com el d'Angela Bassett a Dies estranys (1995).
Bigelow s'ha especialitzat en pel·lícules d'acció centrades en homes, i amb En terra hostil (2008) es va convertir en la primera dona guanyadora d'un Oscar a la millor direcció. Potser per això a Bigelow sovint l'han definida primer pel gènere i en segon lloc pel que posa a la pantalla. Diu que això la fa parar boja, però sap que no hi pot fer gaire cosa, tret de tornar a dirigir l'atenció a les seves pel·lícules.
Noves tècniques d'interrogatori
La noche más oscura descriu com la Maya (interpretada per Jessica Chastain) fa servir "tècniques d'interrogatori millorades" per extreure informació a detinguts d'Al-Qaida. Les escenes brutals es presenten sense una inclinació política òbvia i creen una mena test de Rorschach cinematogràfic en què diferents observadors veuen el que volen veure. El resultat ha alimentat el debat sobre l'ús que els Estats Units fan de la tortura per combatre el terrorisme. Tot i així, Bigelow no està especialment interessada a treure el tema de la tortura davant la premsa, en part perquè vol que la seva obra parli per si mateixa i en part perquè ella és conscient que els comentaris públics només podrien atiar el foc. Bigelow vol parlar de l'equip de la pel·lícula, de persones com el dissenyador de producció Jeremy Hindle.
Hindle va ser l'encarregat de reconstruir meticulosament les instal·lacions on Bin Laden va ser trobat al Pakistan. Els decorats de diversos pisos construïts al desert de Jordània van permetre a Bigelow filmar els seus navy sealsbuscant la casa en poques preses enllaçades -"fluint com l'aigua", com ella ho descriu-. "Volíem que les habitacions tinguessin la mida real. Espais hermètics, estrets, sense aire", explica.
Bigelow també assenyala Paul Ottosson, l'editor de so que va crear el brunzit persistent que acompanya els helicòpters utilitzats en l'atac. "El Paul fins i tot va contractar un artista sonor pakistanès per enregistrar el soroll del mercat de la ciutat on s'havia de desenvolupar l'escena. Vull dir, qui fa aquestes coses?", diu Bigelow.
I no oblida Billy Goldenberg, perquè ell va ser qui va ajudar a muntar les prop de 370 hores de filmacions i fer-ne una pel·lícula de dues hores i mitja. Ah, i Greig Fraser, el seu "fantàstic" director de fotografia, que es va treure de la butxaca rodar la seqüència de l'atac amb tecnologia de visió nocturna després que Bigelow decidís filmar-la a la nit perquè era l'única manera de capturar aquest moment de manera realista.
És difícil imaginar-se qualsevol altre director d'aquesta talla (de qualsevol sexe) sent tan humil. Aquests amos de l'univers habitualment fan una menció obligatòria o dues als membres de l'equip més veterans, però llavors és hora de tornar al jo, jo, jo. Bigelow, en canvi, poques vegades parla en primera persona i és sorprenent en la seva bondat, com ara quan demana disculpes perquè un reporter hagi de pujar fins a Hollywood Hills per dinar amb ella.
A la recerca del terrorista
Bigelow no tenia la intenció de fer una altra pel·lícula de militars després d' En terra hostil . La primera opció era fer un thriller sobre el narcotràfic a l'Amèrica del Sud. Quan l'estudi va refredar el projecte, Bigelow i Boal, que havia treballat com a periodista, van començar a elaborar un guió sobre la recerca infructuosa de Bin Laden a les muntanyes de l'Afganistan.
Després que Bin Laden fos assassinat, el 2 de maig del 2011, Bigelow i Boal van decidir explicar com va ser abatut el terrorista més buscat. "Estava interessada a posar els espectadors en la pell dels homes i les dones que van ser al moll de l'os d'aquesta cacera, i transmetre al públic la dedicació, la valentia i el sacrifici que van fer", diu Bigelow.
Per escriure el guió Boal va voler conèixer de primera mà els testimonis de les persones que van participar en l'acció que va dur a la mort de Bin Laden. El rigor i el detallisme de la pel·lícula fins i tot ha provocat que el Senat dels Estats Units obri una investigació per saber si hi ha hagut alguna filtració d'informació secreta de la CIA, sobretot pel que fa als detalls de les tortures.
Roy, la conservadora del MoMA, considera que el rigor de La noche más oscura encaixa plenament en l'obra de Bigelow. "El fil conductor de la seva filmografia no és la violència, com alguns suggereixen, sinó el rigor", diu Roy. "Una vegada i una altra veus gent, sovint joves, perseguint una meta amb rigor i determinació". Des de The set-up , un curtmetratge que Bigelow va realitzar el 1978 mentre feia un màster de cinema a la Universitat de Columbia, "ha seguit un camí", diu Roy. A The set-up Bigelow va fer que dos actors es peguessin fins a fer-se sang i que dos semiòlegs comentessin les imatges en veu en off. A Li diuen Bodhi (1991), Keanu Reeves persegueix implacablement una banda de surfistes atracadors de bancs. El thrillersubmarí K-19 (2002), com La noche más oscura , està basat en fets reals. Mostra un capità soviètic (Harrison Ford) decidit a portar a terme un assaig amb míssils, costi el que costi.
"Bigelow sempre crea debat"
A Bigelow també li agrada barrejar gèneres, i La noche más oscura , que es podria descriure en part com una pel·lícula de ficció i en part com un documental, no n'és una excepció. Dies estranys (que va ser produïda per James Cameron, l'exmarit de Bigelow) és un drama policial amb un toc de ciència-ficció, Li diuen Bodhi combina el surf amb un thriller amb atracaments i Els viatgers de la nit (1987) és alhora una pel·lícula de terror amb vampirs i un western . "Bigelow sempre crea debat, que és el que fa el gran cinema", afegeix Roy.
Si se li pregunta a Bigelow tot això, comença a sentir-se incòmoda. "És difícil mirar-me a mi mateixa a través d'aquesta mena de lents", diu posant-se les mans als ulls. Insinua una broma i canvia de tema, agafant-se en el que sembla que és la seva manera preferida de desviar l'atenció: "Tant és", diu.
Però Bigelow, que va començar com a pintora i va continuar en el cinema després de rebre la influència de directors com Sam Peckinpah, revifa quan parla de tècniques cinematogràfiques. Per exemple, no s'està d'explicar la seqüència de la persecució a peu de Li diuen Bodhi , una de les seves pel·lícules més populars, però no especialment reconeguda pel seu art: "Vam fer servir la càmera subjectiva, i per aconseguir el punt de vista vam utilitzar una Pogo Cam, una mena de càmera muntada en una perxa, amb una mica de giroestabilització. El que em va emocionar és com això va fer que el pla fos absolutament viu".
En adonar-se que tothom al seu voltant està encisat, Bigelow torna a callar. "Bé -diu-, tant és".
