Risto Mejide
Publicista
Fins a la Polla
Diumenge, 6 de gener del 2013 ElPeriodico.cat
Polla és una petita localitat italiana de només 5.000 habitants i 47 quilòmetres quadrats situada a la província de Salern. Està a uns 1.667 quilòmetres de Barcelona i a una mica més de 2.260 quilòmetres de Madrid. Vaja, a prop, el que es diu a prop, no ho està.
'Fins a la Polla', per Risto Mejide. LEONARD BEARD
Si un entra a la pàgina web del seu ajuntament, pot consultar-hi els esdeveniments que tenen lloc al llarg d'un any a Polla. I la veritat, res d'extraordinari, les coses normals que un esperaria d'un municipi d'aquestes característiques. Tot apunta que el que passa a Polla, es queda a Polla.
Tampoc sembla haver-hi bombolla immobiliària a Polla. Fins on jo sé, els preus dels pisos segueixen la tendència normal del que està sent una tendència immobiliària en temps de crisi. I la fiscalitat municipal, pel que m'han explicat, és exactament igual que la de la resta de la península italiana. Els ciutadans de Polla, o 'pollesi', no disposen de capexempció ni desgravació avantatjosa respecte als seus compatriotes. Sense ser un expert en el tema, m'atreviria a dir que amb Polla no hi ha paradís --fiscal.
I no obstant, alguna cosa fa pudor de podrit a Polla. No surt a les notícies, no en parla ningú, i dubto que algú s'atreveixi alguna vegada a estirar el fil. Però he descobert una cosa que crec que et canviarà la vida. I és que cada vegada són més els ciutadans espanyols que decideixen establir la seva residència a Polla. Així, com ho sents.
Tot va començar fa uns mesos quan parlant amb un conegut vaig formular una simple pregunta: "'Com estàs?". Jo no anava ni amb mala ni amb bona intenció, era la típica frase innocent que un pronuncia de manera automàtica, sense adonar-se de les conseqüències, arriscant-te que t'expliquin la vida d'algú que en el fons tant se te'n dóna.
La resposta em va deixar clavat allà mateix: "Fins a la Polla".
La primera cosa que vaig pensar va ser que vivia envoltat de gent molt maleducada, homes fonamentalment, i a més a més amb un punt masclista amb el qual no m'acabava de sentir còmode. Però just quan estava a punt de convocar un nou càsting de coneguts, em vaig adonar que la mateixa resposta es repetia de manera consistent també entre les dones, i no necessàriament entre les més necessitades, ni tan sols entre les més malparlades.
És clar, això significava que no podia tractar-se d'una al·lusió fàcil al membre sexual masculí. Això havia de significar molt més, alguna cosa que jo no havia estat capaç de veure. Estaven parlant d'alguna cosa que els resultava tan familiar i pròxima com la Vane, la Jessi o la Kelly, d'aquí ve aquest article determinat que només apliques a qui et posa realment content.
Estaven parlant de Polla.
El següent que vaig fer va ser buscar "fins a la Polla" a Google. Gairebé vuit milions de resultats. Estava sobre la pista bona. I a partir d'aquí, tot han estat informacions i senyals que no han fet sinó reforçar i completar la meva teoria. Per no avorrir-te amb els detalls, et resumeixo aquí les tres més concloents.
Un. Els polítics estan al cas. Si t'hi fixes, la gent està més fins a la Polla com més fan i desfan, sobretot des del Govern, 'principal tour operator pollesi' oficial autoritzat. L'objectiu no declarat de l'Executiu és que tots, tard o d'hora, hi arribem. No només això, m'atreviria a dir que els consells de ministres es porten a terme els divendres per així facilitar l'èxode massiu a Polla en cap de setmana. Però això encara no ho he pogut demostrar.
Dos. Les migracions són sectorials. Primer els sindicats. Després els funcionaris. Després els mestres. Els metges. Els estudiants. Els científics. Els aturats. Els catalans. Com sempre, ni la mida, ni la forma, ni el nivell d'activitat importen gaire. D'un en un, tots els col·lectius d'aquest país han anat empadronant-se a Polla. Tots, menys un, el dels banquers, els membres del qual semblen menys interessats en el 'boom' demogràfic d'aquest municipi, i això em fa sospitar que aquesta Polla no els fa el pes.
I tres. Com era d'esperar, ja tenen preparat i previst què han de fer quan els 47 milions d'espanyols estiguin tots fins a la Polla i ja no hi càpiga ningú més. A menys de dues hores en cotxe, uns 112 quilòmetres cap al sud-oest vorejant el Parc Nacional del Cilento, hi ha la preciosa localitat de Pollica, població que ja ve retalladeta de sèrie: meitat d'habitants, meitat d'extensió, i meitat de petitona, m'imagino que pel fet d'estar més a prop del mar.
Un lloc on ses senyories podran sentir-se, sense cap mena de dubte, com a casa.
