Arribar al món fregant el límit
La medicina permet que sobrevisquin nadons prematurs cada cop més petits, fins a 250 grams de pes. El repte, però, està a minimitzar les seqüeles que pateixen els seus òrgans immadurs.
El naixement de nadons prematurs -se'n consideren els nascuts abans de la setmana 37 de gestació- s'ha doblat en dues dècades. A Catalunya un 7,3% dels nadons són prematurs i es preveu que d'aquí al 2030 en neixin encara més.
Les circumstàncies socioeconòmiques augmenten el risc de prematuritat. La dona cada cop té els nens més gran, augmenta l'ús de les tècniques de reproducció assistida, els embarassos de bessons i l'impacte de l'obesitat, de la diabetis i d'infeccions com el virus del papil·loma. Tots aquests factors a l'alça responen a una conjuntura social que requeriria canvis profunds. "Mentre no es donin els canvis socials necessitem avenços científics per poder detectar les pacients amb més risc de prematuritat i seleccionar-les", explica Josep Maria Laílla, del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital Sant Joan de Déu, centre col·laborador de la conferència sobre els reptes entorn els prematurs extrems, organitzada per B-Debate, una iniciativa de Biocat amb el suport de l'Obra Social La Caixa.
Els més extrems
Als anys 90 els nadons per sota d'un quilo morien en la majoria de casos. Ara és molt habitual que en sobrevisquin per sota del mig quilo. Al voltant d'un 2% dels nadons que s'avancen són grans prematurs, nascuts abans de la setmana 29 de gestació. El 90% sobreviuen. De fet, el prematur més petit va néixer l'any passat als Estats Units, la Kenna, de 250 grams i nascuda a les 24 setmanes d'embaràs.
Però malgrat que la medicina ha aconseguit millorar la supervivència, no ha disminuït les seqüeles que suposa néixer tan aviat, quan els seus òrgans encara són immadurs per viure fora del ventre de la mare. Segons un estudi publicat a The Lancet , liderat per Neil Marlow, del University College of London, present a la trobada a Barcelona, el 40% dels grans prematurs presenten problemes cognitius de diferent grau quan fan 5 anys.
A mitjà termini, un dels òrgans més afectats és el cervell: un de cada deu prematurs extrems pateix paràlisi cerebral. Però hi ha lesions que passen desapercebudes fins que van a l'escola i que cal buscar activament, aprecia Eduard Gratacós, cap de medicina maternofetal de l'Hospital Clínic de Barcelona. "Si el cervell detecta que hi ha restriccions, redistribueix la sang, prioritza el reg a les àrees que controlen els automatismes fisiològics, com la respiració, i restringeix les aportacions a altres àrees superiors relacionades amb tasques cognitives i les emocions", explica l'expert.
Els límits
Un dels aspectes més debatuts és haver de decidir si salvar un gran prematur quan les seqüeles poden ser massa greus. Els nadons més extrems que s'han salvat tenen 22 setmanes. L'hospital universitari de Tòquio és el centre del món on més prematurs extrems se salven, explica el científic Naoto Takahashi, també present a les jornades. Ho atribueix a les cures intensives, durant 24 hores, amb un equip altament qualificat. Ara bé, molts dels seus col·legues no tenen clar fins a quin punt l'intervencionisme s'adiu amb els resultats. "Encara no té estudis sobre la seva qualitat de vida futura", valora Laílla. Segons els protocols que s'apliquen als hospitals catalans, als nadons que neixen abans de les 25 setmanes no se'ls apliquen mesures extraordinàries més enllà d'oxigen. És a partir de la setmana 26 quan sí que s'actua proactivament.
La prevenció
S'estan desenvolupant biomarcadors per detectar les mares amb risc de tenir un part prematur des de les primeres setmanes de gestació. "Es podrien observar fent una ecografia precoç, abans de les 14 setmanes, fent un estudi del cos uterí i mesurant marcadors hemodinàmics, com els vasos uterion, l'estructura de la placenta i alguns trets de l'estructura del fetus. Això significa canviar l'assistència obstètrica", conclou Laílla.
Hi ha estudis sobre intervencions en la mare per allargar la gestació. L'ús de progesterona vaginal i el cribatge de longitud vertical resulten útils. Elena Carreras, de l'hospital Universitari de la Vall d'Hebron, va presentar una anella de silicona que endarrereix el naixement en el 75% dels casos.
