La presa de pèl del pla contra l'atur
Mitt Romney parla molt de llocs de treball, però ¿té algun pla per crear-ne? La gestió del president Barack Obama en matèria d'ocupació és defensable: la recuperació d'una greu crisi financera és sempre difícil, sobretot quan el partit de l'oposició fa tot el que pot per bloquejar qualsevol iniciativa política que es proposi. I és evident que les coses han millorat força aquest últim any. Tot i això, després de tots aquests anys el percentatge d'atur encara es manté elevat, de manera que el candidat que tingui un veritable pla per millorar les coses disposarà d'un bon argument per optar a l'elecció.
Però resulta que Romney no té cap pla; només fa veure que el té. Quan dic això no vull pas dir que no estigui d'acord amb la seva filosofia econòmica; hi estic d'acord, però aquest és un tema a part. El que vull dir és que la campanya de Romney menteix: quan diu que els seus números quadren però no quadren i quan diu que uns estudis independents avalen la seva posició i resulta que aquests estudis no fan res d'això.
Abans de parlar d'aquest tema, però, permeteu-me que em refereixi un minut a la seva afirmació que sap què cal fer per arreglar l'economia perquè ha triomfat com a home de negocis. Encara que Romney digués la veritat sobre la seva trajectòria empresarial, aquesta afirmació ja suscitaria molts dubtes perquè les competències necessàries per gestionar un negoci i les que calen per gestionar la política econòmica són molt diferents. En qualsevol cas, la descripció que fa de la seva trajectòria és tan enganyosa que provoca estupefacció.
Perquè Romney, que va començar com a assessor d'empreses i després es va introduir en l'excitant món dels capitals d'inversió, insisteix a presentar-se com un intrèpid emprenedor.
No m'ho estic inventant. Al debat de dimarts va afirmar: "Jo he ajudat les petites empreses. Entenc el que costa posar en marxa una petita empresa". En el seu discurs a la convenció republicana va dir: "Quan tenia 37 anys vaig ajudar a posar en marxa una petita empresa".
Home...! És veritat que, al començament, Bain Capital tenia només un grapat d'empleats. Però tenia un capital de 37 milions de dòlars, procedents de fonts com ara europeus rics que hi invertien a través d'empreses fictícies panamenyes i oligarques centreamericans que vivien a Miami, mentre els esquadrons de la mort, vinculats a les seves famílies, devastaven el seu país d'origen. ¿Oi que totes les petites i intrèpides empreses que comencen tenen accés a aquesta mena de finançament?
Però tornem al pla de Romney contra l'atur. Com molts han assenyalat, el pla consta de cinc punts, però no entra en detalls. En termes generals, però, defensa el retorn a la Bushonomics, l'economia de l'administració Bush: retallades d'impostos per als rics i menys mesures per protegir el medi ambient. I Romney diu que el pla crearia 12 milions de llocs de treball durant els pròxims quatre anys.
¿D'on surt aquesta xifra? Quan li van exigir una resposta, l'equip de Romney va citar tres estudis que, segons ells, corroboraven aquestes afirmacions. Però el cert és que aquests estudis no les corroboren ni de bon tros.
Diguem, només perquè en quedi constància, que un dels estudis arribava a la conclusió que als Estats Units es podrien crear dos milions de llocs de treball si la Xina deixés d'infringir els drets de patents nord-americanes i altres drets de propietat intel·lectual. Això estaria molt bé, però Romney no ha proposat res en aquest sentit. Un altre estudi apuntava que el creixement en el sector de l'energia potser generarà 3 milions de llocs de treball els pròxims anys; però aquest augment pronosticat ja es produirà amb la política actual, és a dir, s'esdevindrà amb independència de qui guanyi les eleccions, no com a conseqüència del pla de Romney.
Finalment, un tercer estudi analitzava els efectes del pla fiscal de Romney i afirmava (d'una manera molt poc creïble, però això és una altra història) que faria pujar considerablement el nombre de nord-americans disposats a treballar. Però, ¿com contribuiria això a resoldre una situació en què ja hi ha més milions de ciutadans que busquen feina que no pas llocs de treball? Això no té cap importància segons les tesis de Romney.
Així doncs, quan l'equip de Romney diu que aquests tres estudis avalen les seves afirmacions sobre la creació de llocs de treball està mentint -per fer servir el terme tècnic-, com també menteix quan afirma que sis estudis independents avalen les seves tesis sobre els impostos (no les avalen).
Aleshores, ¿què és el que de debò creuen els assessors econòmics de Romney? El millor que en puc dir és que han dipositat la seva fe en la fada de la confiança, amb la convicció que la victòria del seu candidat inspirarà un boom de l'ocupació sense que calgui cap canvi de política. De fet, en les seves tristament famoses declaracions de Boca Ratón sobre el "47%", Romney va arribar a dir que pel simple fet de ser elegit donaria un gran impuls a l'economia, "sense fer res". ¿I les proves que demostren aclaparadorament que els problemes de la nostra economia no tenen res a veure amb la falta de confiança, sinó amb la ressaca d'una terrible crisi financera? Tant se val.
En definitiva, doncs, el veritable pla de Romney és propiciar un boom econòmic gràcies simplement al poder de la seva fabulosa personalitat. Però el seu equip no s'atreveix a dir-ho perquè tem que als votants els sembli ridícul (amb raó). Per tant, el que ens arriba és el desvergonyit intent de plantar cara amb afirmacions descaradament falses. No hi ha un pla contra l'atur; només hi ha un pla per prendre el pèl al poble nord-americà.
