El trajecte més dur del bomber supervivent
ara.cat
Cinc anys de silenci li han servit, si és possible, per posar una mica d’ordre. Ja no vol assenyalar ningú però, amb tranquil·litat, insisteix que tothom té certa responsabilitat en el que va passar aquell 21 de juliol del 2009. Josep Pallàs va ser l’únic supervivent dels sis bombers del GRAF Lleida que van quedar atrapats en l’incendi d’Horta de Sant Joan. Cinc dels seus companys van morir i ell va patir greus cremades al 70% del cos.
“Quan et despertes d’una situació així no entens moltes coses”, explica a l’ARA. Pallàs, que ara té 41 anys, diu que durant aquests anys ha pogut analitzar tot el que va passar “amb tranquil·litat, sense pressions i acompanyat” per totes les persones que li han donat suport. Pallàs va estar quatre mesos ingressat a l’hospital i després va haver de fer molts mesos més de rehabilitació, a banda de seguir una teràpia psicològica. “Estava a zero de tot, no podia ni parpellejar”, explica. Les seqüeles del foc li marquen la pell i l’acompanyaran tota la vida.
Aquell 21 de juliol el foc va acorralar molts dels equips que participaven en les tasques d’extinció de l’incendi. El GRAF de Lleida no en va poder escapar. Quatre bombers -Jaume Arpa, Jordi Moré, Ramon Espinet i David Duaigües- van morir al moment, mentre que un cinquè, Pau Costa, va perdre la vida a l’hospital pocs dies després. Pallàs, que va intentar fugir, va resultar greument ferit. “En aquest accident van morir cinc persones, però va canviar la vida de moltes més”, diu Jaume Costa, el pare de Pau Costa, en el documental El gran silenci, Horta de Sant Joan, emès a principis de mes al Sense ficció de TV3. Entre elles, la del cap dels GRAF, Marc Castellnou, que ha anat més de 125 vegades al lloc de l’atrapament mortal per intentar trobar respostes a l’accident. Han après a viure sense rancúnia, tot i que critiquen l’ús polític que es va fer de l’incendi i creuen que tothom -des dels polítics fins als mitjans de comunicació- han d’assumir la seva part de responsabilitat. Pallàs se sent molt agraït amb els companys que “se la van jugar” per treure’l del foc i amb els professionals de l’Hospital de la Vall d’Hebron que li van salvar la vida.
Tornar als bombers
Durant la recuperació moltes vegades va pensar en el fet de deixar els bombers, però diu que se sentia “en deute” amb tots els que el van ajudar i volia continuar fent la feina que li agrada. “Em sento en certa manera agraït i la manera de demostrar-ho és treballant com a bomber”, assegura. Pallàs és conscient que remoure els fets pot fer mal a alguns familiars, però creu que fa més mal no parlar-ne. El bomber ha tornat a més incendis, acompanyat per Castellnou i per diversos companys de Lleida i dels GRAF. Tornar al lloc dels fets -entre altres coses, per gravar el documental- va ser difícil, però no el més dur. “El primer any i mig va ser realment el més dur. Qualsevol cosa que vingui després, comparada amb aquella realitat, no ho sembla tant”, lamenta. Espera que trencar el silenci l’ajudi a posar de relleu la realitat i que, en la mesura del que sigui possible, la tragèdia d’Horta no es repeteixi. “Hem d’explicar la realitat a la qual ens enfrontem, que ens supera cada dos per tres per la magnitud dels incendis”, assegura. I diu que Catalunya és terra de focs i que s’ha de saber conviure amb això.
