Campanya per aturar l’assetjament rural.
Demanen una actuació conjunta de les Administracions i una ronda de consultes amb sindicats, cooperatives i associacions del camp per desbloquejar la situació.
La família Pifarré no es queda de mans creuades en la lluita per defensar la seva explotació i, al mateix temps, per denunciar les pràctiques especulatives que posen en perill el model agrari i familiar de l’Hora de Lleida. Així, han iniciat una campanya a través de la plataforma change.org per aturar el mobbing rural al qual estan sotmesos després que l’any 2014 es procedís tancament d’un camí centenari d’entrada a la seva explotació per part d’una empresa que, al seu parer, té uns clars interessos urbanístics.
D’aquesta manera, les demandes de la família són dues. Per un costat, una actuació conjunta i decidida de les Administracions que tenen competències en comunicació i sanitat animal. En aquest sentit, la família ha fet arribar la proposta a La Paeria i el Departament d’Agricultura Ramaderia Pesca i Alimentació perquè treballin de manera conjunta i emetin un decret o actuació normativa per facilitar la comunicació productiva de la granja abans que sigui massa tard i hagi de clausurar la seva activitat agrària. L’altra demanda proposa dur a terme rondes de consultes amb sindicats, administracions, cooperatives i associacions del camp per iniciar el camí d'una legislació que protegeixi la productivitat i la vida agrària.
Segons la família, aquest no és un cas aïllat ja que en el món de la pagesia, les associacions veïnals, els sindicats agraris i la ciutadania en general hi ha una creixent preocupació per l’aproximació a zones rurals de persones que són nous veïns, que no tenen tradició ni desenvolupen activitat agrícola i que tampoc l’accepten de manera natural i comprensiva, malgrat l’entorn on han triat conviure té unes característiques destinades a l’activitat agrària i no està catalogat com espai urbanitzable. “Hem de garantir un futur de qualitat pels nostres joves agricultors i agricultores perquè suposarà un entorn rural pròsper amb productes de qualitat i proximitat”, afirma Joan Pifarré.
Els antecedents
El desembre de 2014, una sentència dels jutjats de Lleida va tallar l’ús de pas del camí derivant l’activitat d’abastiment de la granja a una via de servei d’ADIF no apta per a vehicles de gran tonatge que són d’ús habitual a la granja. Durant el pont de la diada del 2015, l’empresa veïna va bloquejar el camí amb unes peces de formigó i una tanca metàl·lica. Davant aquesta situació La Paeria va resoldre, el 25 de setembre de 2015, en un decret d’alcaldia que l’empresa veïna havia de deixar pas tots els dimarts de les 12h a les 15h durant un termini de dos mesos. Només es va respectar aquest decret en dos moments per la retirada de 52 animals vius el mateix 25 de setembre i per la retirada d’un animal mort durant el mes de novembre. Els altres dies es va negar el pas de camions de pinso i altres al·legant que amb vehicles més petits la granja es podia abastir per la via de servei d’ADIF. Fins i tot es va negar l’entrada d’un vehicle de retirada de cadàvers el 25 de novembre quan encara el decret era vigent. Per aquest motiu el DARP va ordenar fer l’enterrament de dos vedells morts en la fossa de la finca, situació totalment extraordinària i que va requerir d’un certificat especial del Director General d’Agricultura i Ramaderia. Aquesta situació s’ha repetit en tres ocasions i actualment hi ha quatre vedells enterrats a la granja en cal viva.
Al març de 2016, una segona resolució de l’Audiència provincial no admet a tràmit la documentació aportada per Ramaderia Pifarré on es demostra -tant en el peritatge dels tècnics de La Paeria com en resolució del Director General d’Agricultura i Ramaderia del DARP i els 2 informes d’ADIF- la dificultat de mantenir la viabilitat de la granja. Aquesta darrera sentència no és ferma i, per aquest motiu, actualment Ramaderia Pifarré està en procés de recurs al TSJC. Cal tenir en compte que en aquest període la granja ha reduït la seva producció a un terç del funcionament habitual. La finca i l’explotació ramadera es troben enclavades en una única sortida que dóna a un vial de servei d’ADIF impracticable per a vehicles de les característiques que necessita una explotació ramadera amb capacitat per a 400 vedells d’engreix.
