Santiago Vidal, jutge
Comarques
“Els ciutadans volen que en un nou Estat la figura del polític desaparegui”
El Teatre Ateneu de Tàrrega es va omplir de gom a gom el 24 de març en la conferència que va oferir el jutge Santiago Vidal, suspès temporalment de la seva professió per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per la seva participació en un esborrany de Constitució catalana. L’acte l’organitzava l’ANC – Tàrrega per la Independència. Ha participat en la redacció de la Constitució catalana. Què diu aquest document?
La Constitució catalana és un primer esborrany, un document preliminar perquè fins ara ningú havia tingut la idea de fer-ne cap. El que és bo del document és que l’hem elaborat un equip format per 10 juristes i, per tant, és un document participatiu. En aquests moments, fa un mes que l’hem penjat a la xarxa, a la pàgina web www.unanovaconstitucio.cat, i estem molt satisfets perquè ja ha rebut més de 60.000 visites amb les seves esmenes, propostes, aportacions... Això demostra que la ciutadania no només està engrescada en construir un nou país sinó que també vol pensar, reflexionar i aportar alguna idea sobre com vol que sigui aquest país.
Sempre he dit que no es tracta de fer un Estat nou i prou sinó que es tracta de fer un Estat diferent. Un Estat republicà on la transparència i la lluita contra la corrupció siguin les fites clau i on els ciutadans puguin participar molt més sovint en la vida política que no pas en les eleccions cada 4 o 5 anys, d’aquí la inclusió de referèndums revocatoris, que tindran una importància molt gran com ja tenen a Suïssa.
El document també destaca que la ciutadania vol que la figura del polític desaparegui, és a dir, vol que hi hagi ciutadans experts que dediquin una part de la seva vida al servei públic, un màxim de 10 o 12 anys, i que després tornin a la seva professió. Aquest fet introdueix una quantitat de canvis enormes i realment preocupa molt als partits polítics. És cert que en una democràcia els partits polítics són essencials però no poden fer-ho tot sinó que han de permetre a altres entitats i moviments com l’ANC, Òmnium o Súmate, entre d’altres, a què a través dels seus experts puguin participar en determinats moments en la constitució de la nova Catalunya i en el funcionament polític i territorial del nou país.
Com se sent per haver estat suspès de la carrera judicial temporalment per haver proposat una constitució?
Tinc una sensació agredolça. No hagués imaginat mai que des de l’Estat espanyol fossin tan autoritaris com per sancionar un jutge, un advocat o un jurista, qualsevol persona en realitat, pel senzill fet de voler somiar un Estat diferent i atrevir-se a redactar i publicar un text constitucional per aquest futur Estat, no pensava que arribessin a aquestes alçades. A finals del 2014 però ja vaig veure que dissortadament estaven disposats fins i tot a expulsar-me de la carrera judicial, que era una barbaritat jurídica i incomprensible. Finalment i de forma afortunada va poder més el seny que la rauxa i només m’han sancionat durant 3 anys. Per tant, tinc la sensació que no han pogut fer el que volien però Déu n’hi do la clatellada que m’han donat. El que no han pensat és que si em castiguen pel que feia en el meu temps lliure, complementant la meva jornada de treball com a jutge i tenint el meu jutjat absolutament al dia, ara que disposo de molt més temps lliure, segurament els agradarà molt menys tot el que faré.
En diverses ocasions ha reiterat que una de les condicions perquè continuï vinculat a la política és que el proper 27 de setembre hi hagi una llista unitària. Tot i això es presenta per ERC a les municipals per l’Ajuntament de Barcelona.
És cert però m’agradaria deixar que tot i que efectivament estic a la llista d’ERC per a l’Ajuntament de Barcelona però hi estic de manera simbòlica, de fet tanco la llista. Igual que jo hi ha altres personalitats com el Lluís Llach.
En aquests moments em vull centrar en fer una feina tècnica, no vull dedicar-me a la política. De fet he reiterat en diverses ocasions que treballaré per intentar crear una llista única de cara a les eleccions del proper 27 de setembre i que aquesta és una de les condicions per continuar implicat en la política. Si no hi ha una llista de país, no em presentaré per cap partit polític concret. Per interès del país i per interès personal aposto per una llista única, no vull que m’obliguin a escollir. He arribat a un acord amb el Govern de la Generalitat, amb el vistiplau d’ERC, perquè es tiri endavant una proposta transversal que hauria de ser aprovada pel Parlament amb almenys tres cinquenes parts (CiU, ERC, ICV, CUP...). Espero que els partits facin la seva feina i jo en els propers mesos faré la meva, de caire estrictament tècnic però amb unes conseqüències polítiques enormes ja que es tracta de dissenyar el nou sistema judicial del futur Estat republicà de Catalunya.
Creu que com està el pati actualment Catalunya podrà aconseguir independitzar-se seguint la llei?
Sens dubte, un procés d’autodeterminació en el segle XXI és perfectament legítim i la prova no és que ho digui jo sinó que ho diuen els textos internacionals: la Declaració Universal de Drets Humans o la pròpia Constitució Espanyola quan reconeix al seu article 196 que els ciutadans tenen dret a participar en els afers públics i a decidir el que volen. Per tant, aquest decidir ho és tot, el que no pot fer el Govern és deixar decidir només allò que li agrada i allò en què no hi està d’acord, ho considera il·legal. Això no ho entén ningú, no a nivell espanyol o català sinó a nivell internacional, fixa’t en el cas de Quebec i Canada oen el cas d’Escòcia i el RegneUnit. Evidentment els Governs centrals no hi estaven d’acord, no volien que s’independitzessin aquestes nacions però respectaven el dret dels ciutadans a fer-ho i els hi facilitaven totes les eines necessàries per convocar un referèndum de manera democràtica, pacífica i fiable. El que demanem a l’Estat espanyol és exactament això, que faci amb nosaltres respectar els principis democràtics que altres Estats europeus han fet en les seves nacions.
Com acabarà el procés?
Estic segur que acabarà bé, un procés fet amb bilateralitat, amb respecte d’una nació cap a l’altra, és sempre menys complicat, no és que sigui fàcil però és menys complicat. Amb l’Estat espanyol dissortadament des del 2010, que és quan s’han començat a fer accions de tipus cívic i polític per aconseguir aquest preacord, ha sigut impossible. Però jo, que sóc optimista de mena, estic convençut que el gener de 2016, per tant no falta tant, l’Estat espanyol, el govern i el Congrés no seran els que hi ha ara, afortunadament per a tots els espanyols i també per als catalans.
Com creu que serà la relació entre Catalunya i Espanya i s’aconsegueix la independència?
La relació canviaria de soca-rel, deixaríem de ser un territori en règim de sotmissió i passaríem a ser un Estat en règim d’igualtat, per tant mantindríem unes molt bones relacions amb Espanya, faltaria més, igual que les que tindríem amb França o Andorra, que són els països limítrofes que ens pertoquen. Molt bones relacions, estic completament segur, perquè l’Estat espanyol hauria fet una evolució més democràtica que l’actual. Bones relacions vol dir moltes coses, compartir no només moneda sinó també història o projectes de cara a l’exterior. En canvi pel que fa a l’organització interna, poder legislatiu, executiu i judicial, cadascú tindria el seu.
