"El teatre es fa en grup i combat l'aïllament de la malaltia mental"
La Trifulga dels Fútils és una companyia de teatre formada per persones amb malalties mentals. El seu director, Manel Anoro, reivindica els beneficis del treball en grup
Joan Serra | Ara.cat
"Som una companyia estable de teatre i ens presentem així perquè és precisament la inestabilitat el que caracteritza les malalties mentals". La descripció és de Manel Anoro, metge i director de La Trifulga dels Fútils, un grup teatral nascut a l'aixopluc del Centre de Dia Doctor Pi i Molist de Nou Barris, vinculat a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.
La majoria dels seus integrants són usuaris del centre de dia i conviuen amb una malaltia mental, tot i que en cadascuna de les sis representacions presentades al públic fins ara han comptat amb col·laboracions externes.
Anoro, aficionat al teatre, dirigeix una companyia gestada l'any 2000 per la iniciativa de Lourdes Saumell (treballadora de l'equipament i ànima del grup), Josep Voltà (un dels usuaris) i el psiquiatre Josep Clusa.
"El grup té una voluntat integradora, però no es va formar amb cap objectiu curatiu. Simplement volem aprendre a fer teatre i mostrar-lo al públic", explica el director, que s'encarrega d'escollir l'obra i adaptar-la abans d'iniciar els assajos.
Sempre troba suport, des d'interpretacions d'actors professionals fins a un cop de mà de treballadors del centre de dia. "Hi acabes implicant molta gent", admet Anoro. Una seixantena de persones han passat en algun moment o altre per la companyia. Alguns que hi eren el primer dia continuen al peu del canó una dècada després.
I amb la normalitat de qui gaudeix d'una afició i s'hi dedica amb passió, La Trifulga dels Fútils ja ha portat als escenaris, entre altres textos clàssics, El bon doctor (Txèkhov), Otel·lo (Shakespeare) o La granja dels animals(Orwell). Mesos i mesos de treball per a una única representació.
"Tot el procés és com un part i, quan representem l'obra, és una explosió d'emoció", raona Anoro, de 41 anys, que compagina la tasca de direcció amb la seva feina al CAP Besòs i l'atenció a usuaris drogodependents al barri de la Mina de Sant Adrià. L'última representació ha estat Nàpols milionària , d'Eduardo De Filippo.
Teatre digne
Fer teatre amateur ja és una empresa complicada per a qualsevol formació d'actors, i encara ho resulta més si els protagonistes són malalts mentals.
"Compensem els dèficits d'interpretació i aconseguim fer un teatre digne, amb l'ajuda d'un pressupost modest", apunta el director, al capdavant d'una trentena de persones, cadascuna amb les seves particularitats.
La patologia més comuna entre els membres de la companyia és l'esquizofrènia. El suport econòmic de Sant Pau permet cuidar detalls com l'escenografia i el vestuari. Els actors hi posen la resta: "En els malalts mentals, les emocions estan desbocades, i això fa tendir a la solitud i l'aïllament. I el teatre és tot el contrari, es fa en grup, i això permet combatre la malaltia mental", reflexiona el director.
La pertinença a un grup és el que empeny el projecte de La Trifulga dels Fútils. El seu director explica que l'única intenció del col·lectiu era buscar la felicitat en la seva versió efímera, les alegries diàries.
L'alegria de formar un grup d'amics que experimenten al damunt de l'escenari. I no només en surten recompensats els usuaris del centre de dia. "La companyia m'ha permès tornar a fer teatre i trobar un espai creatiu a la meva vida", reflexiona Anoro.
"No em passa pel cap que estic fent un tasca terapèutica, relacionada amb la meva feina. Simplement, em produeix una gran satisfacció", raona l'educadora Lourdes Saumell en un documental que sintetitza les aventures teatrals de la companyia.
