Carta a Mariano Rajoy: 'Fer comèdia'
Han passat quatre dies des de la manifestació de l'Onze de Setembre i vostè encara no ha obert la boca. N'hi queden cinc fins que dijous rebi Artur Mas a les portes de la Moncloa. M'imagino el guió de la reunió que li hauran preparat els seus assessors, i s'assemblarà bastant a aquest.
Bon dia, Àrtur. És que et miro i no et reconec. ¿Em pots explicar què t'ha passat aquests últims dies? Jo et tenia per una persona d'ordre, per un home de qui et podies refiar. T'hem ajudat a aprovar els teus pressupostos, ja et vaig que et donaria 5.000 milions d'euros perquè poguessis pagar les nòmines, i ara m'esvalotes el galliner dient que vols un estat, unes estructures o jo què sé què vols. ¿Ja n'has parlat, de tot això, amb La Caixa, amb el Cercle d'Economia i amb tots aquells empresaris que volien bastir ponts de diàleg entre Barcelona i Madrid? Què en pensen ells?
Deixa'm que t'ho digui amb la màxima cordialitat: no acabo de saber què has vingut a fer avui, aquí a la Moncloa. Tal com jo ho entenc, tu em demanes un pacte que per a mi és totalment impossible i només em dónes dues opcions. 1. Que no te'l doni i te'n vagis. 2. Que te'l doni i marxis igualment. Doncs saps què et dic? Que crec que no te'l donaré.
És que el teu plantejament em sembla increïble. Tu t'imagines que en una empresa seriosa, el director general se'n vagi a veure l'amo i li digui: "Hola, bona tarda! Miri, venia a demanar un augment de sou perquè vull marxar de l'empresa". ¿Creus que li concedirien aquest augment de sou? O en un matrimoni, vosaltres que sou tan aficionats a fer aquest tipus de metàfores per parlar de Catalunya i Espanya. La dona ja no aguanta més l'home i li proposa un acord: "Tu i jo ara ens separarem, d'acord? Però abans em faràs un fill". Ja es veu que això no va enlloc.
I ara, Àrtur, hauríem d'anar sortint, que ja ens esperen els mitjans de comunicació. Quan els periodistes ens preguntin, direm que la reunió ha anat molt bé. Jo em comprometré a escoltar les demandes del poble de Catalunya i tu, en justa correspondència, et comprometràs a escoltar-me a mi, perquè mai m'havies vist -diràs- tan receptiu a les teves paraules. En definitiva: tu calmaràs la teva gent, que ja començaria a ser hora, i jo calmaré la meva. Guanyarem temps. El temps ho modera tot. I no pateixis que et trucaré jo personalment per continuar parlant. Millor després de festes, no?
Em sembla un guió enginyós, el que li han preparat. Però no crec que Artur Mas se l'empassi. És el primer president de la Generalitat que ha demanat un estat propi. El primer que ha dit el mateix a Barcelona que a Madrid. Per què hauria de participar d'aquesta comèdia?
