El cub de Rubik torna al primer pla
Una nova generació recupera el trencaclosques que va triomfar als 80
El soroll de 200 cubs de Rubik girant a l'uníson omplia fa uns dies la gran sala de l'hotel i casino Riviera, a Las Vegas, quan Riley Woo, de 15 anys, va sortir a l'escenari. Riley es va estar 1 minut i 46 segons estudiant un cub desordenat i tot seguit es va posar una bena als ulls i va començar a fer girar les peces. Flap flap flap. "No calen gaires matemàtiques", assegurava Riley: "N'hi ha prou amb algoritmes". (La diferència, va dir, és que les fórmules les pots memoritzar i en canvi les equacions les has d'entendre.)
En els 38 anys transcorreguts d'ençà que el catedràtic d'arquitectura hongarès Erno Rubik va inventar el seu cub, ha estat considerat com a objecte de diversió, d'art, de matemàtiques, de nostàlgia i de frustració. Alguns expliquen la continuïtat de la seva fama per la seva universalitat (no requereix instrucció o context cultural) i altres per la seva complexitat. Quina altra joguina infantil podria subjugar fins a aquest punt un estudiant de doctorat del MIT?
