Història de l’Estelada

La senyera estelada o simplement l’estelada és considerada la bandera que simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans.
El seu origen data d’inicis del segle XX, l’any 1918, en signar-se l’armistici de la primera guerra mundial i amb l’esclat de l’aparició de nous estats a Europa, uns joves propers a la Unió Catalanista i pertanyents al semiclandestí Comitè Pro-Catalunya, del qual l’activista i polític Vicenç-Albert Ballester n’era el president, aprofitaren el moment polític per internacionalitzar el fet nacional català utilitzant la bandera de l’estel solitari. Dins d’aquest grup, Ballester hi creà o inspirà la senyera estelada, perquè tan els catalans com les potències estrangeres visualitzessin clarament les aspiracions independentistes de Catalunya.
L’estelada nasqué de la fusió dels quatre pals tradicionals amb el triangle amb estrella del tipus que tenia la bandera de Cuba, país on Ballester hi residí temporalment i n’admirà la seva lluita contra l’Imperi espanyol.
Els colors tenen la mateixa simbologia que els dels ideals de la revolució francesa, posteriorment adoptats a la bandera dels EUA i finalment a la cubana. El triangle blau representa el blau del cel – la humanitat – on al bell mig hi llueix l’estel blanc de la llibertat.
La senyera quadribarrada tradicional els quedava curta. “L’estelada” en canvi, es convertiria en la nova bandera de la Catalunya insurrecta, fins que aquesta recuperés la independència, moment que retornaria, en paraules del propi Ballester, “de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!”.
Francesc Macià l’adoptà com a estandard d’Estat Català el 1922. Amb la fundació l’any 1931 d’Esquerra Republicana de Catalunya i les seves joventuts JEREC (Joventuts d’Esquerra Republicana d’Estat Català) la continuen mantenint com la bandera del partit, igual que d’altres organitzacions independentistes com el Partit Nacionalista Català, Nosaltres Sols o Estat Català.
La senyera estelada fou la bandera que onejà quan Francesc Macià va proclamar la República el 14 d’Abril de 1931, així com l’Estat Català des dels balcons de Barcelona, Vic o Igualada el 6 d’octubre de 1934.
El Front Nacional de Catalunya, fundat entre 1939 i 1940 durant la dictadura franquista, utilitzà a voltes la quatribarrada tradicional i d’altres l’estelada. El logotip de l’organització reprodueix aquest fet dual, ja que l’estelada hi apareix només de forma esporàdica.
L’any 1968, la secció universitària del FNC s’escindeix de l’organització i crea el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). Com que aquest partit vol deixar clara la seva orientació socialista-marxista, decideixen canviar el color blanc de l’estel de la senyera per un de roig. El triangle canvia del blau al blanc. L’any 1969, comença a aparèixer en la revista “Lluita”, l’òrgan del PSAN, la nova estelada.
Des de 1979 fins avui, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és la única organització política amb representació institucional que la inclou sempre en la seva imatge corporativa.
Des de 1980 és la Joventut Nacionalista de Catalunya, les joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya, també tenen l’estelada amb l’estel blanc com a bandera oficial.
Actualment les dues estelades, la blava i la groga, es fan servir quasi bé indistintament.
Després de la caiguda del bloc comunista a Europa, l’estel roig de l’estelada groga ha anat perdent irreversiblement el seu significat original que l’identificava a les esquerres. Actualment l’estelada groga (o roja) es fa servir simplement com a versió simplificada de l’estelada amb un esquema cromàtic que coincideix amb els colors tradicionals catalans.
En els darrers anys, la senyera estelada s’ha fet més popular entre els catalans. Aquest fet va deixar palès a la manifestació del 10 de Juliol de 2010, on un milió mig de catalans es varen manifestar pels carrers de Barcelona sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”, en aquella manifestació és va poder observar la marea d’estelades i senyeres que van inundar el Passeig de Gràcia.