PRESENTACIÓ A LA REVISTA 'PNAS'
Científics espanyols desxifren el genoma del meló
La investigació és un pas essencial per desenvolupar varietats resistents a les plagues o amb més gust
Espanya és el primer exportador mundial i compta amb empreses interessades en nous tipus.
ANTONIO MADRIDEJOS / Barcelona+12
Si un meló és dolç, de textura agradable, fàcil de transportar o resistent a la sequera i els fongs és perquè als seus gens estan escrites aquestes característiques. Així que detectar-los i analitzar el seu funcionament és clau per poder desenvolupar varietats al gust del productor i del consumidor. I això és justament el que ha fet, en un primer pas fonamental, un consorci d'investigadors espanyols coordinat per Pere Puigdomènech (CSIC) i Jordi Garcia Mas (IRTA), tots dos de l'Institut de Recerca en Agrigenòmica (Crag), a Bellaterra.
Jordi García Mas (esquerra) i Pere Puigdomènech, a l'hivernacle del Centre de Recerca en Agrigenòmica, amb uns planters de meló. JOSEP GARCÍA
Detall d'una flor de meló. JOSEP GARCÍA
Els detalls de la investigació s'han publicat a la revista especialitzada 'Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS)'. Les dades obtingudes es dipositaran en un banc d'accés públic, encara que serà restringit per a les empreses amb fins comercials.
PER PRIMERA VEGADA
Es tracta de la primera vegada que científics espanyols -nou centres d'investigació públics i privats de Barcelona, València i Múrcia- coordinen la seqüenciació o desencriptació d'un genoma complex. Abans havien participat en anàlisi d'aquest tipus amb diversos animals i plantes, però sempre sota la batuta de consorcis internacionals. A més, la principal tecnologia utilitzada per a l'anàlisi és un seqüenciador propietat del Crag.
El meló, que possiblement té un origen africà o asiàtic, es cultiva des de fa milers d'anys i existeixen infinitat de variants. «Si en una de les moltes varietats que existeixen detectem un gen de resistència -posa com a exemple Mas-, el que podem fer és introduir-lo mitjançant simples encreuaments en les varietats de més interès comercial. Les llavors actuals són híbrids tradicionals, no estem parlant de transgènics».
A més, com explica Puigdomènech, les qualitats organolèptiques varien segons la regió del món. «A nosaltres ens agraden dolços, però a la Xina els prenen molt com si fos cogombre en amanida».
GRAN IMPACTE ECONÒMIC
Que l'elegit hagi estat el meló no és casual si es té en compte el seu gran interès econòmic. «Espanya és el primer exportador mundial i tenim empreses molt interessades a desenvolupar llavors de gran qualitat», destaquen García Mas i Puigodomènech. Dins dels productes d'horta, només el tomàquet té un impacte econòmic superior.
La varietat escollida per a l'anàlisi ha estat un creuament de pell de gripau, típicament espanyola, i meló coreà. «La primera varietat és molt important comercialment perquè aguanta molt», afegeixen. Es pot recollir a l'estiu i consumir a l'hivern.
27.000 GENS, COM L'HOME
Els resultats mostren que el meló té 27.000 gens, pocs menys que el genoma humà i molts més que el seu parent més pròxim, el cogombre, el genoma del qual van analitzar anys enrere investigadors xinesos. S'han detectat 411 gens en el meló que poden tenir la funció de proporcionar-li resistència a malalties. i altres 89 relacionats amb processos de maduració, dels quals 26 relacionats amb l'acumulació de carotens (el que dóna el color a la polpa del meló) i 63 amb l'acumulació de sucre i, per tant, amb el gust del meló, dels quals 21 no estaven descrits anteriorment.
La seqüenciació va començar el 2008 dins d'un projecte denominat Melonics. A més d'investigadors de l'IRTA i el CSIC, s'ha comptat amb una col·laboració destacada de l'equip de Roderic Guigó al Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG), entre altres grups. «Desgraciadament, tot aquest èxit de participació i finançament, incloses les empreses, seria impossible de repetir avui dia amb les retallades que hem patit», lamenta Puigdomènech.
