«'Gran Nord' és una sèrie amb un altre tempo»
-Premi en el festival de Màlaga i sèrie a TV-3. ¿La sort li somriu?
L'actriu Aina Clotet ha tornat a la televisió amb 'Gran Nord'. TVC
-La vida és molt curiosa, perquè a vegades les coses se sumen. És pura casualitat, perquè Els nens salvatges la vaig rodar a l'estiu i Gran Nord la vam acabar poc abans de Nadal. Estic molt contenta. Fa il·lusió que el teu treball sigui ben rebut.
-Però Gran Nord ha aixecat algunes crítiques. ¿Què n'opina d'aquests comentaris?
-M'han sorprès molt, perquè Gran Nord és una sèrie diferent. No em pensava que pogués despertar tantes susceptibilitats. Sempre va bé que les coses generin opinió, però és una producció amb un altre tempo i un altre ritme. La gent ha de tenir paciència per entrar en el to i per entendre de què es parla: els valors d'un poble que té una democràcia entesa potser d'una manera molt utòpica.
-¿Ha seguit la polèmica de prop?
-Vaig llegir alguns comentaris i vaig pensar que estaven totalment fora de lloc. Quan diuen que és una sèrie molt convergent perquè l'ha fet el nou director de TV-3 [Eugeni Sallent]… Resulta que la va fer Mònica Terribas, i la vam acabar al novembre. És absurd. O que es qüestioni que jo, que estic molt involucrada en el moviment del 15-M, faci de mossa. També em sembla absurd. És una barreja de conceptes que no tenen gaire sentit.
-N'hi ha que es queixen de l'accent lingüístic.
-La llengua està molt treballada. Teníem una lingüista, Noèlia Motlló, que va fer un treball molt acurat i estudiat prèviament.
-I qui diu que Gran Nord tracta de tontos la gent del Pallars.
--És al revés. Ells acaben sent els herois. La que sempre està equivocada amb el comportament i l'actitud és l'Anna, el meu personatge. I són ells els que li ensenyen a posar el cor, la moral i la sensibilitat.
-En el primer episodi, hi va haver comentaris per l'aparició d'un ós.
-¡És que això és una ficció, una comèdia! És una llicència. L'escena em sembla molt surrealista i meravellosa: una mossa ballant narcotitzada davant d'un ós. És màgica. És clar que no és real, perquè no som davant una sèrie realista.
-¿L'Anna té punts en comú amb l'Arlet d'Infidels?
--No. Són l'antítesi. Si l'Arlet era la innocència i mai imposava res, es deixava fluir, l'Anna té idees molt prefabricades i prejudicis.
-¿I vostè té punts de connexió amb el seu personatge?
-M'assemblo més a l'Arlet, perquè tampoc sóc gaire fan de l'autoritat ni de l'ordre ni de les imposicions. No m'agrada que em manin.
-Tal com està el panorama actual, ¿com afronta el futur?
-Hem de ser optimistes i veure el got mig ple. Som en un moment de canvi, que no sabem cap a on ens portarà, però que requereix molta més voluntat, iniciatives i creativitat per la nostra part. Hem d'inventar-nos coses. És l'hora dels creadors, dels guionistes...
-Doncs s'està retallant allà on es fomenta el coneixement...
-Em sembla patètic i d'una falta de veure més enllà de la teva legislatura per a la qual no tinc paraules.
OLGA LERÍN
El periodico.cat
El periodico.cat
