eBANDO AJUNTAMENT D'ARTESA COMUNICAT El Departament de Salut no recomana la realització de cursets de natació. Per compensar aquesta mancança, hi haurà un carril habilitat per a l'ús esportiu a les piscines d'Artesa de Segre.

Big Ben: La discoteca de dues generacions



Big Ben: La discoteca de dues generacions


L’autocine de Golmés ha tornat a centrar totes les mirades en el macrocomplex d’oci, cinc anys després del seu tancament definitiu.
{field:title}
Durant aquests mesos de maig i juny, l’autocine de Golmés ha estat rebent desenes de conductors disposats a veure pel·lícules com Parásitos, Tiburón o Grease. Al costat dels cotxes aparcats, il·luminat tènuement per la llum del projector, encara s’hi alça l’esquelet del que va ser un dels complexos d’oci més importants de tot l’Estat: La Big Ben.
Aquest estiu farà cinc anys que els seus propietaris van anunciar el tancament de la discoteca pels problemes econòmics que arrossegava. A l’interior però, encara hi penja del sostre la “làmpada del Big Ben”, sota la qual s’hi van reunir milers de joves durant gairebé quatre dècades.
Big Ben va obrir per primer cop el 19 de març de 1976, coincidint amb la Festa Major de Mollerussa. L’èxit inicial va ser immediat i en poc temps l’empresa propietària, Foncomi, va anar ampliant el local fins a convertir-lo en una macrodiscoteca amb capacitat per a 6.000 persones, cinc sales i un restaurant. Joan Bonvehí, va ser un dels socis que a finals dels 90 va absorbir Foncomi i, finalment, va ser el darrer propietari abans del tancament. Segons Bonvehí: “Als anys 70 i 80, que hi hagués una discoteca tan gran era molt difícil de veure i va ser una novetat per tothom”. 
De seguida centenars de joves de la demarcació van començar a acudir a les sessions de dissabte i diumenge de la discoteca de Golmés. Entre ells, Pau del Valle, un dels administradors del grup de Facebook Jo també anava al Big Ben, el qual té més de quatre mil membres, i on s’hi comparteixen fotos, cartells i música que sonava a la discoteca. Del Valle és un dels que forma part de “la generació Big Ben”: “tota aquella gent que als anys setanta i sobretot als vuitanta vam tenir el Big Ben com un punt de trobada… En aquella època no hi havia ni mòbils ni whatsapp, si et volies trobar amb els teus amics sabies que a una hora en concret estarien en algun punt de la discoteca” i afegeix que “si tanta gent encara té records de Big Ben, vol dir que no només era una discoteca sinó que forma part de la vida de moltes persones”.
Mireia Bonvehí, gerent de Big Ben durant els darrers anys de funcionament i filla de Joan Bonvehí, encara va més enllà i creu que es pot arribar a parlar “dues generacions”: la dels 80, la qual “anava a les sessions de tarda i nit de dissabtes i a les de tarda de diumenge” i la dels 90 “amb uns hàbits més nocturns i amb uns estils de música diferents”. Bonvehí creu que “la majoria de gent només recorda la època dels vuitanta, però durant els anys noranta va ser quan Big Ben va atreure a més gent d’arreu”. De fet, Del Valle recorda que “venia gent de tota Espanya, teníem amics que venien sovint des de València”.
Durant els seus 39 anys de funcionament, hi van passar artistes de talla internacional: La “primera generació” va gaudir noms capdavanters de l’època com Radio Futura, Bony M o la Unión i la “segona generació”, en plena irrupció de la música electrònica, d’artistes com Kate Ryan, Safriduo o d’Agostino. Segons Bonvheí: “Tots els grans artistes volien venir, perquè sabien que era una sala amb molt públic i amb el millor equipament”. 
“Als anys vuitanta, la zona de Mollerussa ho tenia tot: restaurants, 31 pubs, l’equip de futbol... I en part era gràcies a la tirada que tenien discoteques com Big Ben o Musicland” recorda Pau del Valle. Amb ell coincideix el copropietari del Restaurant Resquitx, Jordi Castañé: “El fet que hi hagués una discoteca tan gran al costat i que hi hagués tanta vida a la zona era beneficiós per tots”. El seu negoci familiar, situat al costat de Big Ben, va créixer gairebé de la mà de la discoteca: “Moltes parelles de joves es van conèixer al Big Ben i després es casaven al nostre restaurant, a pocs metres d’on s’havien conegut”. 
Són varies les hipòtesis que giren al voltant del final de Big Ben. Alguns diuen que el principi de la fi va ser quan un noi va ser assassinat en una baralla l’any 1993. L’escàndol va provocar que els propietaris s’haguessin de desfer del negoci i va ser llavors quan la família Bonvehi i dos socis més van comprar el complex. 
Després d’una forta remodelació, la discoteca va tornar a viure una bona època durant els 90 i els 2000. Amb el pas dels anys però, els hàbits d’oci van anar canviant: “Va créixer la cultura dels pubs, el nivell de vida s’encaria, els joves havien de fer “botellon” i amb l’augment de controls a les carreteres molta gent ja no volia venir fins a Mollerussa”, explica Joan Bonvheí. La seva filla també ho associa a la fi del model de macrodiscoteca: “Ara les discoteques són més petites i fàcils de mantenir. A Barcelona ciutat les més grans poden tenir prop de dues mil persones. Un complex com Big Ben és insostenible”. 
Amb l’arribada de la crisi del 2008, l’endeutament va ser cada vegada major fins al punt d’haver de tancar. El juliol de 2015 la família Bonvehí va anunciar el cessament definitiu. La música va deixar de sonar i la làmpada es va apagar per sempre més. 
AUTOCINE AL PÀRQUING
Cinc anys després, els cotxes tornen a omplir el pàrquing amb l’autocine, impulsat per l’empresa Circuit Urgellenc i el Rasquitx. Pere Aumedes, gerent del Circuit ha vist amb bons ulls “recuperar un espai emblemàtic i que pot ajudar a reactivar l’oferta d’oci de la zona”. Jordi Castanyé també agraeix a la família Bonvehí la cessió de l’espai desinteressadament i així ajudar a “pal·liar els efectes del Covid a la zona”, ja que part dels beneficis van destinats al CAP de Mollerussa.  
“Vam escollir gravar a la Big Ben perquè era la millor sala de l’època”
El grup asturià de rock Ilegales va publicar aquest dissabte dia 20 una reedició del seu disc doble En Directo, enregistrat l’any 1986 a la discoteca Big Ben. Segons ha explicat el líder de la banda, Jorge Martínez, a LA MAÑANA: “El concert estava programat pel dissabte u de novembre, però uns seguidors del grup es van estavellar contra un pal de la llum i van deixar sense electricitat a la discoteca, així que ho vam tenir que gravar a la sessió de diumenge”.
Segons Martínez, es va escollir la discoteca de Golmés, al Pla d’Urgell, “perquè en aquells moments era una de les sales amb millor equip tècnic de tota Espanya, ens va sorprendre molt” i afegeix que “ho vam gravar amb la mateixa unitat mòbil que en aquells temps utilitzaven els Rolling Stones i Deep Pruple, així que necessitàvem un lloc amb les millors condicions”. 
Tot i l’aturada pel Covid-19, Ilegales passen per un dels moments més prolífics de la seva carrera: Jorge Martínez explica que “estic en un moment d’alta productivitat” i recorda l’època de la gravació a Big Ben amb sentiments agredolços, ja que “va ser una època molt accelerada, però internament la banda estava destrossada, ja que fèiem 300 concerts al any”, per això és mostra sorprès “d’haver arribat fins aquí” i satisfet de seguir sent “el braç incorruptible del rock”.

Enllaç de la notícia: AQUÍ

Ni oblit, ni perdó | 9 anys del muntatge del 4F

Ni oblit, ni perdó 
 9 anys del muntatge del 4F
Gravació de la retransmissió de l'acte "Ni oblit, ni perdó" organitzat per Des-montaje 4F, CGT Barcelona i Metromuster.


Futbol des del cotxe Artesa de Segre

SEGREcomegre Futbol des del cotxe

  • JOSÉ CARLOS MONGE
 20/06/2020


Artesa de Segre va estrenar ahir el primer autofutbol de Catalunya amb una vintena de vehicles || L'experiència es repetirà pel Barcelona-Atlètic
Pau i el seu pare, Raúl González, van ser els primers a entrar. A la dreta, el control d’accés a l’esplanada on estava la pantalla.
© Pau i el seu pare, Raúl González, van ser els primers a entrar. A la dreta, el control d'accés a l'esplanada on estava la pantalla. 
JCMC
















“Estic molt content de la repercussió que ha tingut aquesta iniciativa i, si ve gent, estaré més content”, explicava Josep Maria Sabartés, el promotor del primer autofutbol muntat a Catalunya i que es va estrenar ahir a Artesa de Segre amb el Sevilla-Barcelona. Atès que l’assistència no va ser la que s’esperava, la vida d’aquesta proposta pot ser efímera. “Si no ve gent faré un altre partit més i ho deixaré córrer”, afegia, per la qual cosa probablement el segon i últim encontre serà el Barcelona-Atlètic.
“És una bona iniciativa per a un poble petit com Artesa de Segre”, explicava Josep Baró, president de la Penya Barcelonista de Artesa de Segre i Comarca, que ha donat suport a aquesta proposta. “Tenim 340 socis i al local no hi cabem, aquí tenim més espai”, explicava. “És una cosa que no s’ha fet mai”, recordava.
“És una manera diferent de veure’l”, explicava Josep Baró, president de la Penya Barcelonista local
Així doncs, el primer vehicle a entrar a l’esplanada de l’aparcament de l’escola i institut Els Planells va ser el de Raúl González i el seu fill Pau. Van entrar una hora i vint minuts abans de l’inici del duel. “Hem vingut aviat perquè el nen estava nerviós i així també podem escollir lloc”, explicava el pare, al qual un dels voluntaris li ofereix la possibilitat de netejar-li el parabrisa de forma totalment gratuïta.
Els assistents, que han de sintonitzar el 106.3 de la ràdio del cotxe per escoltar el partit, també tenen la possibilitat de menjar entrepans, acompanyats de begudes.
Un altre veí d’Artesa, Jaume González, hi va assistir perquè troba que és “una iniciativa divertida” que li recorda quan anava a l’autocine a Barcelona. Tampoc no se’l va perdre Ramon Giribet Boneta, pare de l’exjugador Roger Giribet, que va jugar amb Messi al futbol base del Barça. “No sóc gaire futboler però ho trobo original, per això he vingut”, va assenyalar.
Sabartés admet que “alguns m’han dit que 10 euros de donatiu és car. Però és que el muntatge val diners”.
Enllaç notícia: SEGRE

Artesa de Segre inaugura el primer autofutbol de Catalunya

Artesa de Segre inaugura el primer 
autofutbol de Catalunya
Artesa de Segre inaugura el primer autofutbol de Catalunya

El Sevilla-Barça posarà a prova l'experiència de seguir un partit de futbol en pantalla de cine, a la intempèrie i des del cotxe.

Carme Escales BARCELONA - DIMECRES, 17/06/2020 el Periódico

Artesa de Segre inaugura el primer autofutbol de Catalunya 
El primer partit del Barça post-Covid, al camp del Mallorca, Josep Maria Sabartés no se'l va perdre. Va compartir l'espectacle amb més gent en un bar de la seva localitat, Artesa de Segre. La nit abans tampoc s'havia perdut la projecció de la pel·lícula ‘Paràsits’ al primer autocine de Catalunya, a la població lleidatana de Golmés.

En la seva ment, Sabartés va fusionar les dues experiències i va pensar com seria seguir en directe un partit de futbol de la mateixa manera que ell havia vist una pel·lícula de cine des del cotxe. A més, el gran èxit de convocatòria de l'autocine de Golmés el va portar a madurar la seva idea, que portarà a la pràctica aquest divendres a l'esplanada de l'aparcament de l'escola i institut els Planells d'Artesa de Segre.

Serà per veure el Sevilla-Barça, a les 22 hores, en pantalla de cine. Amb capacitat per a 150 vehicles i entrades a la venda el mateix dia a partir de les 20 hores, hi haurà també dues ‘foodtrucks’ per poder consumir beguda, entrepans, hamburgueses, patates fregides, xurros, i lavabos ecològics. Cada tiquet, a 10 € per persona (menors de 18 anys 5 € i menors de 5 anys, gratis), anirà acompanyat d’una bossa de crispetes. El so de la retransmissió se sincronitzarà per radiofreqüència amb un dial de la ràdio de cada vehicle que s'haurà de sintonitzar.
 «Aquesta és una bona manera de proposar diversió i lleure i que sigui a l'aire lliure», diu l'alcalde d'Artesa de Segre, Mingo Sabanés.
La idea de Sabartés, immediatament va tenir bona acollida al consistori d'Artesa de Segre, que ha cedit l'espai, tanques, connexió de llum i contenidors d'escombraries. «Esperem que tingui èxit.
D'altres han apostat pel cine i aquí ho fem pel futbol, que sabem que tira molt, sobretot els partits del Barça», va assenyalar l'alcalde de la població, Mingo Sabanés. «Ja que hem estat tant temps confinats, aquesta és una bona manera de proposar diversió i lleure i que sigui a l'aire lliure. La gent té ganes de sortir i disfrutar», afegeix Sabanés. 

També ho han vist com una bona iniciativa a la penya barcelonista d'Artesa. El seu president, Josep Baró, considera que «serà una experiència diferent, més festiva, més atractiva, i amb el bon temps ve més de gust sortir de nit». La penya culer d'Artesa compta actualment amb 340 socis. «Som un poble petit i una iniciativa així mereix que col·laborem, i ens alegrem que es faci», va precisar Baró. 
 «Tot el mèrit és dels pioners de Golmés, l'amo del restaurant Resquitx, Jordi Castañé, i el de Circuit Urgellenc, Pere Aumedes, que van tenir la idea i el coratge de posar en marxa el primer autocine de Catalunya», declara Josep Maria Sabartés, promotor del primer autofutbol de Catalunya, que muntarà per primera vegada aquest divendres per veure el partit entre el Sevilla i el FC Barcelona. Tant Castañé com Aumedes han ofert també el seu recolzament, assessorament i col·laboració amb la iniciativa a Artesa de Segre. 

Buscant el culer veí

Artesa de Segre té 3.500 habitants i, a una trentena de quilòmetres, les poblacions en les quals ja es poden veure cartells promocionals de l'autofutbol d'Artesa, com Agramunt, Balaguer, Tàrrega, Guissona i Pons, molts culers a menys de mitja hora de cotxe. 
«La idea és que es pugui arribar ja a les 20 hores i que després del partit qui el desitgi es pugui quedar a comentar les jugades prenent alguna cosa, com si fos a la terrassa d’un bar, i guardant les mesures de seguretat, com la distància física», va indicar Josep Maria Sabartés. 

L'experiència per a ell és un veritable salt al buit. Però la viu amb il·lusió. «Jo no soc un superfanàtic culer, però m'agrada que guanyi el Barça i que perdi el Madrid», afirma. Auxiliar administratiu a l'ajuntament, és coautor d'‘Artesa, avui i demà’, una anàlisi socioeconòmica de la localitat de la qual és fill. I anteriorment va escriure llibres sobre l'éxode al Pallars, la població de l’Alt Pirineu i el sector fructícola de Lleida. 
La seva idea de muntar l'autofutbol forma part d'aquestes ganes de tornar a posar a treballar a ple rendiment el motor econòmic local. «En aquests moments, la gent té una mica de por encara als espais tancats. Però el mercat setmanal d'Artesa, els diumenges, ja comença a funcionar, igual que les terrasses», diu el promotor. «La gent està tornant a sortir. I a l'estiu, totes les segones residències de la Noguera i comarques veïnes estaran plenes. Després de tres mesos sense sortir de casa a la ciutat, i sense tantes garanties de poder viatjar a altres països, a partir de Sant Joan tornarem a viure els estius de fa 30 anys en què els nens passaven dos mesos aquí», afegeix Sabartés. 

Si la sessió d’aquest divendres té èxit, per al dimarts 30 de juny, ja està programada una altra per veure el partit del Barça contra l'Atlètic de Madrid. «Si funciona bé, al juliol en podríem fer un parell més i a l'agost la Champions, però primer hem de provar», conclou Josep Maria Sabartés.

L'autocine de Golmés arriba fins al New York Times i The Guardian

L'autocine de Golmés arriba fins 
al New York Times i The Guardian.


Que l'autocine de surto al New York Times i al The Guardian, és un bon . Amb 4 dies tornen a obrir la Big Ben aquesta gent.

Mostra la imatge al TwitterMostra la imatge al Twitter

98 persones estan parlant sobre això

La primera sessió de l'autocine de Golmés no només va triomfar a la comarca lleidatana, sinó que també ho ha fet arreu del món.

Almenys així es desprèn de les publicacions fetes a diaris tan coneguts i internacionals com The New York Times i The Guardian. A les imatges es pot veure l'espai habilitat pels organitzadors al pàrquing de l'antiga discoteca Big Ben. Cal recordar que en poques hores es van esgotar totes les entrades per a veure el primer film que, en aquest cas, va ser 'Joker'. Sens dubte una iniciativa que ha travessat fronteres i que, malgrat el confinament que vivim, ha posicionat Lleida i els seus pobles en nom de tot el món.

ads i el seu entorn