Més de 300 persones investigades pels talls postsentència.
Enllaç notícia 👉👉 Aquí
En resposta a la sentència del procés, la tardor del 2019 es van organitzar talls a diverses carreteres i autopistes del país, dels quals el més multitudinari va ser a la Jonquera, convocat per Tsunami Democràtic. Des del setembre, hi ha hagut un degoteig de citacions sota acusacions de desordres públics i danys. Fruit de la coordinació de les encausades, aquest pròxim dissabte s'ha convocat un acte polític a Figueres.
Alícia Monterroso va conduir des d’Artesa de Segre fins a la frontera amb l’Estat francès el matí del dia 11 de novembre de 2019. Després del “Tothom a l’aeroport”, Tsunami Democràtic havia fet una nova crida: “Tothom a La Jonquera” i en poca estona, els dos sentits de la marxa quedaven tallats a l’altura del Pertús i l’autopista es convertia en una gran concentració de vehicles. Va passar la nit al tall, com tanta altra gent, i l’endemà la van identificar: “Cap a les vuit del matí van començar les càrregues. Vam tornar cap al vehicle i la Guàrdia Civil va passar cotxe per cotxe demanant el DNI a conductors i acompanyants. Quan van acabar la ronda d’identificacions i van començar a desallotjar, els Mossos ens van tornar a identificar a la sortida de l’autopista”. És una de les més de 300 encausades pels talls de trànsit que es van produir en resposta a la sentència la tardor del 2019.
Fruit de la coordinació de les encausades, dissabte se celebra un acte polític unitari a Figueres, que compta amb la col·laboració de l’organització antirepressiva Alerta Solidària, el CDR Figueres, Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana. Precisament Monterroso és una de les encausades que intervindrà i defensa que eren “conscients d’on anàvem i sabíem que podia comportar conseqüències, però era un acte de desobediència civil”. Alhora, és crítica amb Tsunami perquè “no s’ha mobilitzat a favor de la gent encausada, no han organitzat la solidaritat”, lamenta.
Amb l’objectiu de bloquejar un punt estratègic per a l’Estat espanyol pel que fa a les exportacions i importacions de mercaderies, la protesta es va aconseguir mantenir durant 31 hores. El primer matí, la Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies (CETM) ja va alertar que si el tall es mantenia durant 24 hores, hi havia 20.000 camions -10.000 des de l’Estat francès i 10.000 des de l’Estat espanyol- que no podien circular, fet que representava una pèrdua de 15 milions d’euros de negoci.
El dia 12 de novembre, amb el pretext de convocar una concentració de rebuig a les càrregues policials del tall de la Jonquera, cap a les sis de la tarda, Tsunami Democràtic va tornar a tallar l’AP-7, en aquesta ocasió al quilòmetre 62-63, a l’altura de Salt, i més de mig miler de persones hi van passar la nit. L’endemà, després que l’acció fos desconvocada per Tsunami Democràtic, unitats antiavalots de Mossos i policia espanyola van desallotjar la gent que hi quedava i alguns grups de manifestants van traslladar la protesta als carrers de la localitat de Salt.
Les interlocutòries, principalment, els imputen els delictes de desordres públics i danys tot i que, com Alícia Monterroso, la majoria de les investigades van ser identificades en el moment del desallotjament dels talls i, per tant, subratlla Majoral, no se’ls poden atribuir els delictes. A més de les identificacions durant els desallotjaments dels talls, per justificar les identificacions, la policia espanyola també va aportar imatges de mitjans de comunicació i les va creuar amb imatges de xarxes socials personals, sense cap informe fisonòmic ni antropomòrfic.
Des del setembre hi ha hagut un degoteig de citacions judicials de persones que viuen arreu del territori i als jutjats de Figueres encara no ha passat tothom. Montserroso va rebre una citació el mes de febrer de 2020: “unes vint persones vam ser citades a la comandància de la guàrdia Civil de Lleida, però ens vam acollir al nostre dret a no declarar”. Gairebé després d’un any, el mes de gener passat ja va ser citada als jutjats de Figueres, que malgrat el context pandèmic, no han permès que la vintena de persones que viuen a Lleida declaressin des d’un jutjat proper i han hagut de desplaçar-se més de cent quilòmetres.
