Artesa de Segre
Rebost del Montsec
Inici » » L’aigua és un bé de tots i totes

L’aigua és un bé de tots i totes

Publicat per ÀgilServis a 12 d’abr. 2021 | 4/12/2021

Un bé essencial per a la vida.

L’aigua és un bé de tots i totes. Un bé comú. Un bé essencial per a la vida. I així cal gestionar-lo, democràticament i pública. Amb, per i des del conjunt dels veïns i veïnes dels municipis.
A Catalunya, Agbar està oposant resistència al moviment de remunicipalització, portant als tribunals als municipis que no volen seguir externalitzant la gestió de l’aigua.

40 municipis de Catalunya han vist com els darrers anys els seus processos de recuperació de la gestió directa del servei s’havien de decidir als jutjats.

A Catalunya s’està donant una creixent judicialització dels processos de recuperació de la gestió directa del servei d’aigua; qualsevol municipi que, davant  de la finalització de la concessió del servei, vulgui passar a prestar-lo de forma directa, s’exposa a que el procés s’hagi de passejar pels jutjats un quants anys. Tot i que es tracta d’una competència reservada als ajuntaments, i que la llei reconeix que són justament els ajuntaments els que han de decidir quin és el model de gestió que més s’escau, la realitat és que els operadors privats no estan assumint que cada cop més municipis s’estiguin inclinant per la gestió pública, i estan recorrent i impugnant sistemàticament les decisions dels consistoris. 

Si bé els conflictes judicials que han transcendit a l’opinió pública són els associats a les poblacions més grans, com el de l’Àrea Metropolitana de Barcelona1, Valladolid, Terrassa o Girona2, on hi ha més beneficis i dividends en joc, la realitat és que aquesta pràctica de posar recursos als processos de recuperació de la gestió pública, per part dels gestors privats, s’està estenent arreu, fins i tot a municipis que amb prou feines arriben als 1.000 habitants, com ara Vila-rodona, Figaró-Montmany o St. Vicenç de Torelló.

Així, s’ha arribat a un punt en que quan un municipi, després d’una decisió democràtica, emprèn el camí cap a la gestió pública de l’aigua, no només ha de fer front als reptes tècnics, organitzatius i administratius que suposa assumir el servei, sinó que també s’ha de preparar per fer front a contenciosos i litigis. Òbviament, en el cas dels municipis més petits, amb poc personal i recursos limitats, aquesta actitud hostil dels operadors privats té un clar efecte intimidatori, pel que molt municipis decideixen ajornar les seves voluntats democràtiques, polítiques i socials de prestar el servei de forma directa, per evitar-se un dispendi en advocats que no poden assumir.

Però el problema no és únicament la despesa en advocats el problema. Mentre la gestió del servei es troba en litigi, hi ha una aturada a les inversions i a les millores en la xarxa d’abastament, amb el que aquesta comença a degradar-se.

A Catalunya, prop de 40 municipis que els darrers anys havien iniciat processos de recuperació de la gestió directa, han vist com aquests han hagut de desfilar pels jutjats. En aquest terreny, destaca especialment l’actitud d’Agbar, que és l’empresa privada que sistemàticament està impugnat les decisions democràtiques dels municipis de recuperar la gestió directa, promovent tota mena de litigis 

Aquesta hostilitat és especialment notable en aquells casos de municipis que, degut a la seva mida petita, busquen fórmules de gestió mancomunada, consorciada o comarcal per a prestar el servei. Seria el cas, per exemple, del Consell Comarcal d’Osona3 o del Consorci per la Gestió Integral de l’Aigua (CONGIAC)4, on municipis petits s’estan agrupant per poder prestar en millors condicions la gestió directa de l’aigua, però on Agbar s’està entestant en fer inviables aquestes fórmules. En aquests casos, fins i tot, les impugnacions d’Agbar no es limiten només a municipis que estan recuperant la gestió directa, sinó que també apunten a aquells municipis que ja feien gestió pública des de l’ajuntament, però que busquen millors condicions integrant-se a un servei consorciat, mancomunat o comarcal.

Segurament, aquesta confiança d’Agbar per revertir les decisions democràtiques dels consistoris tingui molt a veure amb el fet que, del 2011 al 2015, tenia un sorprenent i escandalós conveni amb el Consell General del Poder Judicial, per ampliar els coneixements dels jutges en matèria mediambiental i per crear un fòrum estable de Dret d’Aigües., amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament de la doctrina jurídica al voltant de l’aigua.

Des de l’AMAP, denunciem aquesta postura d’Agbar d’assetjament als municipis, especialment als més petits, amb l’objectiu de revertir les decisions democràtiques adoptades pels seus plens. L’obcecació d’Agbar d’avantposar els seus interessos i la seva necessitat de repartir dividends, és a costa de les decisions democràtiques dels ajuntaments i la voluntat de la seva ciutadania de mantenir un servei essencial com l’aigua sota l’esfera pública. De fet, el darrer informe del relator especial de Nacions Unides per al Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament s’ha centrat en analitzar, justament, els riscos que suposa la privatització de l’aigua per l’assoliment d’aquest dret. Informe del que l’AMAP va presentar, aquest desembre passat, la seva edició en català.

  1. Tot i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va sentenciar la nul·litat del contracte d’Aigües de Barcelona, el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència del TSJC després del recurs d’Aigües de Barcelona. A banda, els darrers cinc anys, Agbar ha interposat contra l’AMB 14 contenciosos i dues querelles criminals. 
  2. El jutge va decretar la intervenció, per part de l’ajuntament de Girona, de l’empresa mixta Aigües de Girona, Salt I Sarrià, per administración deslleial i apropiació indeguda.
  3. Agbar ha presentat recurs a la decisió de quatre plens municipals de delegar el servei d’aigua al Consell Comarcal d’Osona, I també ha portat als jutjats la creació de l’empresa pública comarcal.
  4.  Agbar ha presentat recurs contra els 10 municipis que pertanyen al CONGIAC i als que els presta el servei la seva empresa pública, GIACSA.
Font de la notícia: enllaç 👈👈
COMPARTIR

About ÀgilServis

Entrades populars