“Crida a la desesperada” de l’exalcalde Cervera per salvar la seva empresa.
Ramon Royes denuncia la "matança" de negocis que duen a terme les institucions degut a la seva "inacció"
“Se’ls hauria de caure la cara de vergonya“. És una frase que forma part de la “crida a la desesperada” de Ramon Royes per poder salvar la seva empresa, Seyart, un negoci dedicat al disseny de joies amb més de 20 anys d’història a Cervera. De fet, Royes va ser l’alcalde del municipi del 2011 al 2019 amb Convergència. Ara, però, no milita a cap partit, i explica a El Món que està “indignat” amb la política i els polítics, sobretot per la gestió que estan fent de la crisi econòmica derivada de la covid-19.
Aquest divendres corre per Twitter un vídeo publicat per Royes en el qual denuncia que les institucions catalanes i espanyoles “estan fent una matança d’empreses“. Una gestió carregada “d’inacció” que ha portat a moltes empreses, com és el cas de Seyart, a veure el seu final en un horitzó molt proper. És per això que aquest empresari ha fet una “crida a la desesperada” perquè la gent entri a la pàgina web de la botiga i faci compres online per tenir una mínima oportunitat de salvar el negoci.
Es tracta d’una petita empresa que, explica Royes a aquest diari, ja va estar a punt de tancar per culpa de la crisi econòmica del 2008. No obstant, la seva decisió va ser la de jugar-se el seu patrimoni personal per tirar endavant la joieria. “En el món de la política hauria d’haver més emprenedors perquè sabessin què és aixecar la persiana i jugar-se els diners cada dia“, afirma.
Royes reivindica l’actitud “d’emprenedor català” que ha mantingut al llarg dels anys, que consisteix, segons ell, en tractar la seva empresa “com si fos un fill”. “L’empresa es crea l’any 99 amb un producte nou en aquell moment que era el de gravar fotografies dins del vidre. Al principi no va funcionar i quasi tanquem, però mica en mica va tenir èxit i l’empresa va créixer, fins l’arribada de la crisi del 2008. És llavors quan ens plantegem tancar però prenc la decisió de jugar-me el meu patrimoni per salvar-la”, diu. Just abans de la pandèmia, semblava que Seyart tornava a agafar embranzida, però el virus va ensorrar aquestes expectatives.
L’empresari també destaca que ajudes com els ERTO han fet que l’empresa no hagi hagut de tancar abans, però que el fet d’haver de seguir pagant la seguretat socials als treballadors fa que el negoci es dirigeixi cap al seu final. En el seu cas personal, explica que fa mesos que no té nòmina per tal de poder salvar l’empresa. Finalment, el que demana Royes és un acte de solidaritat a la ciutadania fent alguna compra a la seva empresa. En el mateix sentit, destaca que Seyart també ha fet obres solidàries com per exemple una línia de joies dissenyada per joves amb Síndrome de Down o l’organització d’esdeveniments esportius amb persones discapacitades.
