Val la pena tenir un cotxe de propietat?
Venim d’una cultura on es donava molta importància a les possessions, però en els darrers anys estan guanyant terreny, sobre tot entre la gent més jove, alternatives com el lloguer i, en general, viure experiències per damunt d’acumular béns. Val la pena tenir un cotxe de propietat si aquest es passa la major part del temps aparcat? (i hi ha estudis que estimen que ho està un 95% de la seva vida útil)
De fet, encara surt més a compte reflexionar sobre la pregunta anterior si parem atenció que segons l’Enquesta de Pressupostos Familiars de l’INE de 2015, de mitjana dediquem a transports (cotxe inclòs) un 11’5% de la despesa per llar. Es tracta de la sortida de diners més significativa després de l’habitatge i l’alimentació: al voltant de 3.000 EUR anuals desapareixen de la nostra butxaca per a dedicar-los a tenir un vehicle, comptant el seu preu repartit entre tota la seva vida útil (mitjana de 12 anys), assegurances, impostos, benzina, manteniment, peatges, neteja i ITV. Són xifres que ens fan aflorar consciència i prendre decisions, si s’escau.
Tant és així que, si bé fa uns mesos en la planificació financera dels meus clients acostumava a aconsellar reservar uns diners a la compra del següent cotxe per a evitar que s’haguessin d’endeutar per a fer-ho, actualment, i depenent del perfil, començo a plantejar les alternatives que apuntaré tot seguit.
Què es pot fer en comptes de tenir un cotxe de propietat?
Al llarg dels darrers anys s’han sumat a les més tradicionals moltes de ben innovadores, especialment per als habitants de grans ciutats que tinguin el vehicle aparcat la major part del temps:
- Utilitzar taxis per a recorreguts urbans (si no es vol recórrer a transport públic, molt avantatjós en preu i temps). 3.000 EUR anuals d’estalvi quan no es té cotxe donen per a agafar molts taxis.
- Llogar un vehicle a una companyia de lloguer tradicional per a trajectes de varis dies, per exemple en períodes de vacances.
- Carsharing, és a dir, cotxes que es lloguen per hores a empreses de recent aparició, que estan replicant el model del bicing que hi ha a diverses grans ciutats per als vehicles de quatre rodes, amb tarifes des de 2 EUR l’hora i 25 EUR al dia més 0’25 EUR per kilòmetre, amb benzina inclosa. Algunes d’aquestes empreses ni tan sols tenen vehicles propis, sinó que gestionen lloguers entre particulars.
- Ridesharing o carpooling, pensat a partir de les prestacions que ofereixen les xarxes socials a Internet per a compartir mitjà de transport entre vàries persones quan coincideixen en un mateix trajecte.
- Renting, per a usuaris més intensius de cotxes, en especial autònoms i empreses, els quals amb un nombre de kilòmetres anuals acordat (normalment, a partir dels 15.000) tindran en una quota mensual gairebé totes les despeses associades a un vehicle, excepció feta de la benzina.
No he inclòs com a alternativa a la compra el leasing perquè, en la pràctica, acaba representant una adquisició a gairebé tots els nivells, i més bé es podria qualificar com a opció de finançament.
I ja que fem una petita incursió en el finançament de la compra, no voldria acabar aquest article sense esmentar les ofertes amb una mensualitat molt assequible que pot atraure a clients, però que per contra demanen el pagament d’una quota final força significativa (de vegades, gairebé la meitat del valor del cotxe). Aquesta és una opció amb la que s’acaben pagant molts interessos i que, al meu entendre, pot donar una falsa sensació de facilitat en la compra si no es té en compte aquest pagament final.
Com sempre, cada cas és un món. Hem parlat de mitjanes, però convé que cadascú faci els seus números sobre què li ha costat el cotxe i què es gasta en manteniment, assegurança, impostos, benzina i demés. En moltes ocasions, l’estalvi pot ser molt rellevant.
