Enterovirus: deu coses que cal saber
Els enterovirus són habituals a la primavera i només causen complicacions en un 1% dels casos
.jpg)
Cal fer vida normal, però extremar la higiene dels menors
1. Què són els enterovirus?
Els enterovirus són un grup de patògens habituals a la primavera i la majoria de casos no presenten cap complicació. De tots els que se’n coneixen, només 110 són greus. D’enterovirus n’hi ha quatre categories: A, B, C i D. L’A71 que podria ser la causa del brot que ha afectat a 48 menors és un dels més perillosos de la primera categoria. “La coneguda poliomielitis, per a la qual ja hi ha vacuna, forma part de la categoria C, i el perillós D68 està en l’última categoria”, explica Tomàs Pumarola, cap del servei de microbiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, que lidera l’atenció als menors afectats a Catalunya.
2. Quins són els seus símptomes?
Els símptomes dels enterovirus, que afecten principalment a menors de sis anys, són en la majoria dels casos lleus: conjuntivitis, tos o malestar intestinal. En alguns casos, però, pot derivar en complicacions neurològiques, com ara encefalitis o paràlisi muscular. En el brot concret que afecta una quarantena de menors a Catalunya, en una primera fase, es poden presentar problemes de mobilitat, sacsejades o tremolors. En una fase més greu, hi hauria problemes en la parla, ofecs o impossibilitat d’empassar. En el cas de l’enterovirus D68, pot causar danys neurològics greus en els menors.
3. Com es transmeten i què cal fer per evitar el contagi?
Els enterovirus es transmeten per contacte físic o per via respiratòria. Per això, els experts avisen que cal extremar la higiene dels menors. “Cal que els nens es rentin amb freqüència les mans amb aigua i sabó”, explica el cap de pediatria de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, Carlos Rodrigo. També recorda que quan es tus o s’esternuda cal fer-ho en un mocador i no amb les mans.
4. On cal anar en cas de complicacions?
Durant les primeres 24 o 48 hores, els símptomes dels enterovirus no es poden diferenciar d’una grip normal, d’una petita faringitis o d’una crisi intestinal. Tanmateix, tal com avisa el doctor Rodrigo, “si es detecten sacsejades, trastorns de moviments, tremolors o erupcions de color vermell fosc a la pell acompanyades de febre, cal que consultin al pediatra ràpidament”. En cas que hi hagi problemes més greus amb la parla, si es detecta que el nen s’ofega o té problemes per empassar, cal acudir a les urgències de forma immediata.
5. Els enterovirus deixen seqüeles?
En principi, els enterovirus no deixen seqüeles greus. Només en el cas dels enterovirus més virulents, hi pot haver de forma excepcional algunes seqüeles en el sistema nerviós o neurològic, com en el cas de la nena que està ingressada a l’Institut Guttman amb tetraplegia i que és un cas estrany de D68 a Catalunya i no té res a veure amb el brot actual. En la majoria dels casos que requereixen hospitalització, asseguren els professionals, els menors responen “favorablement” i els símptomes remeten al cap d’uns dies de tractament mèdic.
6. Hi ha alguna medicació en cas de complicacions?
Ara per ara no hi ha una medicació específica per remetre els símptomes dels enterovirus. En cada cas es valora quina ha de ser l’atenció específica que ha de rebre el menor. En el cas dels menors afectats a Catalunya, “s'estan aplicant ajudes amb anticossos, antiinflamatoris i immunoglobulines per modular la resposta de l’organisme”, detalla Rodrigo. L’equip de la Vall d’Hebron ha optat per aquest tractament mèdic després d’analitzar de quina forma s’havia actuat en un dels brots més recents que es va produir a Austràlia l’any passat.
8. Què se'n sap de l'enterovirus A71?
L’A71 és un enterovirus emergent. Es coneix des de l’any 1969 i es va detectar per primer cop als Estats Units. Des d’aleshores només ha afectat en brots al sud est asiàtic i està associat a casos amb complicacions neurològiques. Des de fa sis o cinc anys s’han detectat brots a Canadà, Estats Units i Europa. A l’estat espanyol seria la primera vegada que es dóna un brot d’A71, que és un tipus poc freqüent. El Departament de Salut està a l’espera, però, de confirmar-ho un cop s’analitzin totes les mostres recollides.
9. Per què hi ha hagut un brot a Catalunya?
Explica el doctor Pumarola que “ningú pot saber per què apareix determinat enterovirus en un lloc determinat”. Tampoc se sap què fa que uns nens es contagiïn, mentre que d’altres no ho fan.
9. Els nens han d’anar a l’escola mentre duri el brot?
“Les famílies han de fer vida normal. Els nens han d’anar a l’escola, sempre que no tinguin febre. Fins i tot ara que és època de colònies, els pares han d’estar tranquils, perquè en cas que el nen s’infecti amb un enterovirus, en el 99% dels casos serà de forma lleu”, assegura Rodrigo. També recorda que el brot no ha ocasionat una saturació dels serveis de pediatria, com sí va ocórrer amb el brot de bronquitis de l’hivern o el de tos ferina, i que, per tant, tot fa suposar que el brot de l’enterovirus d’enguany no és tan agressiu com podria semblar.
10. Com s’ha organitzat el Departament de Salut per atendre el brot?
El Departament de Salut, de seguida que l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron va detectar els primers casos del brot a finals d’abril, va establir un protocol d’actuació que ha difós a tots els centres de la xarxa d’atenció hospitalària de Catalunya. Per atendre els menors afectats, a més, l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron ha establert un protocol de diagnosi que està obert les 24 hores i també durant tot el dia pot realitzar les proves de ressonància magnètica que ajuden a descriure la gravetat del quadre clínic per enterovirus. “Hem intentat caracteritzar els virus a partir de mostres que està analitzant el laboratori de l’Hospital de Sant Pau”, conclou Pumarola. El Departament de Salut està a l’espera dels resultats definitius.
