i la diabetis són pel menjar"
"L'augment de malalties cròniques com l'obesitat, la diabetis i el càncer està directament relacionat amb els aliments que mengem. Les hormones sintètiques presents en els fertilitzants i pesticides que entren en contacte amb el menjar són molt perilloses per a la salut i no solen detectar en les anàlisis toxicològiques , per la qual cosa invalida el principi que la 'dosi fa el verí' ". Amb aquesta advertència a manera de carta de presentació, la guardonada documentalista i periodista Marie-Monique Robin ens introdueix en el món de l'agroindústria, el seu camp d'investigació des de fa més d'una dècada, i sobre el qual versa el seu últim assaig: Les collites del futur. Com l'agroecologia pot alimentar el món (Península).
Una obra fruit de l'anàlisi comparativa de diversos sistemes de producció alimentària que, en sintonia amb altres anteriors com El nostre verí quotidià i El món segons Monsanto , qüestiona el mite que la baixada del preu dels aliments o que la fi de la fam al món només són possibles mitjançant la producció industrial d'aliments. La principal novetat que aporta l'autora gala amb aquest últim llibre és que hi ha una alternativa demostrable, "més excel·lent del que creia abans d'iniciar la investigació", i que es diu agroecologia.
La transició de l'agroindústria a l'agroecologia encara és possible, explica Robin, però tot i existint la voluntat política necessària per propiciar els canvis legislatius que la permetin, "portarà molts anys descontaminar les terres i les aigües subterrànies fins a poder produir aliments sans". És per això que és urgent, en primer lloc, limitar l'ús de pesticides i transgènics. " Espanya és el país més permissiu de la UE amb el cultiu d'Organismes Genèticament Modificats (OGM) i la comercialització d'altres substàncies tòxiques, com el bisfenol A que en altres llocs com França està prohibit ".
La transició de l'agroindústria a l'agroecologia encara és possible, explica Robin, però tot i existint la voluntat política necessària per propiciar els canvis legislatius que la permetin, "portarà molts anys descontaminar les terres i les aigües subterrànies fins a poder produir aliments sans". És per això que és urgent, en primer lloc, limitar l'ús de pesticides i transgènics. " Espanya és el país més permissiu de la UE amb el cultiu d'Organismes Genèticament Modificats (OGM) i la comercialització d'altres substàncies tòxiques, com el bisfenol A que en altres llocs com França està prohibit ".
Una realitat de la qual no estem molt lluny, segons l'autora gala, per a qui abans o després haurà de disparar-se el preu del menjar , ja sigui per la fi de les subvencions (com es preveu amb la PAC), per la creixent especulació borsària amb les matèries primeres en els mercats de futur, o pel no menys imminent encariment dels combustibles fòssils com el petroli i el gas, per la seva zenit. Els productes químics utilitzats en l'agroindústria s'elaboren a partir de petroli i gas, de manera que un augment en el preu d'aquests recursos, al costat de l'escassetat d'aigua, posaria a l'agroindústria en la cruïlla. "Aquesta és la gran debilitat de les indústries alimentàries. Es sustenten sobre un model que depèn dels combustibles fòssils, i és clar que el preu d'aquests serà cada vegada més gran, de manera que el dels aliments serà parell. No té sentit que l'alimentació en el món depengui de la producció de petroli en una regió tan convulsa com és l'Orient Mitjà ", lamenta Robin. Aliments saludables en un món sostenible Les pernicioses conseqüències per a la salut i el medi ambient de l'agricultura industrial, així com la crònica d'una mort anunciada que Robin va començar a descriure abans fins i tot que es produïssin les primeres crisis alimentàries a Llatinoamèrica (relacionades amb els biocarburants) han portat a la francesa a recórrer el món a la recerca de alternatives ecològiques . Després d'estudiar diferents tècniques agroecològiques poder comprovar que el seu rendiment pot ser més gran que amb tècniques pròpies de l'agroindústria.
"Moltes vegades, quan parlem d'agroecologia pensem que es tracta de tornar a les tècniques emprades pels nostres avis. No és així, es tracta de pràctiques molt més complexes que dependran de la zona geogràfica on es desenvolupin, del tipus de cultiu o del tipus de terra ", explica l'autora. No obstant això, Robin sí que va poder comprovar que tots ells coincidien en un principi bàsic: la complementarietat . "Es tracta d'un principi comú mitjançant el qual es busca complementar la biodiversitat del medi, mitjançant rotació de cultius o interferint en els cicles biològics dels insectes, per prevenir plagues i augmentar la producció". La demanda de productes ecològics per part dels consumidors ha augmentat proporcionalment al deteriorament de la cadena alimentària, "però l'oferta encara no arriba per a abastir a tots", apunta Robin. Per fer-la extensiva a tot el món no arriba amb la conscienciació del consumidor , que al cap ia la fi és el que més poder detenta amb les seves decisions de compra, sinó que calen mesures polítiques concretes. Entre les propostes més urgents per facilitar el canvi, la periodista cita "la prohibició de l'especulació amb aliments , el foment de la sobirania alimentària mitjançant una fèrria protecció dels mercats i agricultors locals, i l'escurçament de les cadenes de distribució buscant connexions directes entre consumidors i productors ". Només mitjançant l'eliminació dels intermediaris i finalistes, explica la francesa, el preu dels aliments orgànics es reduiria fins a un 90%. Les bases per a possibilitar un canvi de model estan posades "des de fa molts anys", però de no iniciar una ràpida transició, adverteix Robin, "no podrem anticipar-nos a les crisis alimentàries que ressorgiran en qualsevol moment".
