Si et preocupa la mala imatge no la donis
Imaginem que a un ministre d'Exteriors li preocupés molt, de veritat, la imatge d'una gent reivindicant-se de forma pacífica i festiva en un camp de futbol. Imaginem que el ministre pensés que ara mateix convé donar una imatge d'unitat al món i que aquests fets no hi ajuden. Què hauria de fer el ministre? En primer lloc no donar importància pública a aquest acte, no ser ell qui hi dóna encara més rellevància amb les seves declaracions. I en segon lloc, si algú li preguntés pel tema, aniria bé per als interessos que diu que té (la bona imatge) que digués que el seu país és respectuós amb la diversitat, aposta per la democràcia i conviu de forma pacífica i alegre fins i tot allà on hi ha discrepàncies. El que no hauria de fer mai és acusar a ningú de donar mala imatge, perquè la imatge es dóna, no se'n parla, i si tu admets que et preocupa la mala imatge que dónes comets dos "disbarats colossals", que és com se'n diu ara. Admets públicament que hi ha divisió, que representa que és el que volies evitar quan t'has llevat aquell dia. I a sobre dónes la imatge d'algú a qui no li preocupen les divisions internes, sinó que se sàpiguen. Qui troba gravíssim que una gent reivindiqui de forma constructiva un futur diferent dóna al món una imatge poc tolerant amb la diferència. Poc demòcrata. I a més frívola, perquè un govern ha d'estar preocupat pels problemes de debò, que se sàpiguen és només una conseqüència del fet que existeixin. Però, vaja, el pobre ministre d'Exteriors deu saber a hores d'ara que la seva presumpta lluita per donar una imatge d'unitat serà missió impossible, perquè el mateix dia que ell ho intentava amb tan poca traça, el president del seu govern va acusar el projecte majoritari en una part del territori de ser un torpede. Els convé un bon assessor d'imatge.
