Carta a Tito Vilanova: Un bon meló
Sembla que vivim temps en què el lideratge del país està en mans del president de la Generalitat i no de l'entrenador del Barça. Això, que sempre és una bona notícia, encara ho és més per a algú com tu, que té un perfil més reservat i menys retòric que el de Pep Guardiola.
Portes pocs partits gestionant l'herència magnífica que et va deixar Guardiola i posant al dia un model d'èxit que havia començat a mostrar símptomes d'esgotament. La teva època al Barça continua sent un meló per obrir, però la personalitat pròpia que has mostrat en aquests mesos és molt esperançadora. Al meu entorn encara no he sentit cap soci o aficionat del Barça que parlés malament de tu. Ara que el tenim a casa veiem que aquest meló que vam comprar una mica a cegues pot ser ben bo.
Tens més crèdit que no pas tenia Pep Guardiola abans de guanyar cap títol. Però això, bàsicament, és mèrit d'ell. Va demostrar als culers que podien confiar en un entrenador de la casa sense experiència a les banquetes. Quan Sandro Rosell va decidir apostar per tu, els aficionats vam respirar alleujats, perquè era una manera de continuar tenint en Pep a prop. Ara que ja ha passat un temps prudencial, els culers estem tranquils però justament pel motiu invers: perquè amb les teves decisions al camp i les teves paraules a la sala de premsa, has iniciat un camí propi.
Si aquesta transformació de joc i d'actituds que ja s'ensuma la fes un entrenador brasiler, diríem que ens estan canviant el Barça. Però com que qui ho fa és una persona que ha sigut vital en els èxits dels últims anys, no hi ha risc que et passi amb Guardiola el que a Bobby Robson li va succeir amb Johan Cruyff. Al futbol, la passió per uns colors fa que tots plegats perdem el criteri i la coherència. És ridícul pensar que els mateixos que elogiàvem Guardiola per no contestar mai als atacs exteriors, ara t'elogiem perquè plantes cara a Mourinho. I des de Madrid, igual: els que criticaven en Pep per "pixar colònia", ara es fiquen amb tu perquè respons a totes les acusacions.
M'agrada que tinguis el vent a favor i m'agrada la cara que has mostrat fins ara. Menys políticament correcte, menys pendent del què diran, més discret, pràctic, valent i directe. M'agradaria molt que te'n sortissis, Tito. No podem saber si aquesta història teva acabarà bé. El que està clar és que no podia haver començat millor.
No sé si m'equivoco, però tinc la sensació que Mourinho et tracta amb més respecte que a Guardiola. Com si li pesés haver-te ficat el dit a l'ull i li fes vergonya continuar burxant. Com si estigués descol·locat perquè els papers de l'àngel i el dimoni ja no estan tan ben repartits.
