L'hora de prendre'ns-ho seriosament
La idea de la independència ha passat de tabú impronunciable per a alguns sectors a opció amb possibilitats reals de ser majoritària. Podria ser que ara anés de debò. El temps d'ambigüitats calculades defugint el tema ha generat com a dany col·lateral uns mecanismes lògics però perillosos de desconfiança en qualsevol que faci explícites les dificultats. N'hi ha que magnifiquen les traves per desanimar-te, sí. Però és impossible abordar una oportunitat històrica sense anticipar tots els obstacles i trobar la manera de superar-los, sense calcular el procés, sense apuntalar les bases. A banda dels perills externs, que hi seran, hi ha el risc intern de l'eufòria anticipada, de menystenir la complexitat, de pensar que un projecte sòlid i atractiu es pot improvisar, de posar-nos massa tard a trobar complicitats per garantir-ne la viabilitat. Si hi ha pressa, més urgent és la planificació, perquè donar per guanyada la glòria sense estar-hi preparat només garanteix el ridícul. Carregats d'emocions i de raons, és l'hora de fer servir la raó. Distingim les crides al seny que en realitat són invitacions interessades a refredar-ho de l'obligació de ser reflexius i fer estratègia per evitar errors imperdonables. Hi ha molta gent que hi treballa seriosament des de fa temps, amb persistència i intel·ligència. I una funció que volem assumir és ser altaveu d'aquests debats per avançar. És l'hora d'una concentració massiva l'11-S, però també és l'hora de la màxima concentració diària, d'estar concentrats. Això és el que preparem per als pròxims dies 9, 10, 11 i 12. Quatre edicions especials de l'ARA, amb unes portades impactants de l'estudi de Jordi Duró que ja ens morim de ganes d'ensenyar-vos, en què intentarem reflectir el màxim d'angles i escoltar el màxim de veus.
