El final del "corralito"
Kirchner va anunciar la cancel·lació del deute contret per l'Estat amb els estalviadors després de la crisi del 2001
El Periodico - ABEL GILBERT (Buenos Aires)
“Aquests diners els haurien d'haver tornat els bancs als ciutadans argentins”, va dir la presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, a l'anunciar que avui, divendres, l'Estat cancel·la l'última quota del bo entregat fa 10 anys als estalviadors, després que els seus dipòsits quedessin confiscats en el tristament anomenat “corralito”. El pagament és de 2.300 milions de dòlars (1.880 milions d'euros).
Des d'aquella crisi financera de finals del 2011, l'Estat va haver de compensar els afectats per la confiscació amb 19.600 milions de dòlars, entre capital i interessos. “No hi ha res a celebrar”, va dir Kirchner, al parlar dijous a la nit en les festes pel 158 aniversari de la Borsa de Comerç de Buenos Aires.
Per la presidenta argentina, el pagament de l'últim venciment del Boden 2012 marca "un cicle històric en el desendeutament de l'Argentina". Va assenyalar en aquest sentit que des del 2002 fins ara, la relació deute-Producte Intern Brut (PIB) va passar del 166% al 41,6%.
A finals del 2001, l'economia argentina va esclatar pels aires. Al llarg de 10 anys s'havia viscut la il·lusió que el peso, la moneda nacional, era igual al dòlar. El Govern de Fernando de la Rúa no va poder superar la crisi de finançament. El "corralito", que en un principi va ser moderat, va intentar imposar-se acompanyat d'una declaració de l'Estat de setge. Hi va haver saquejos a la perifèria de Buenos Aires i protestes al centre de la capital que van registrar més de 30 morts.
CINC PRESIDENTS
De la Rúa va abandonar el Govern i el van seguir en l'última setmana de l'any cinc presidents. Un d'ells, Adolfo Rodríguez Saá, va declarar la suspensió de pagaments del deute extern més gran de la història: 100.000 milions de dòlars. Després va venir Eduardo Duhalde, que va devaluar la moneda, va fer més rigorós el "corralito" (des d'aquell moment anomenat "corralón"), i va emetre el Boden 2012. El 78% dels tenidors d'aquest bo són actualment estrangers. “No escoltaré els crítics de l'estatisme, manifestar-se contra l'estatització dels bons privats”, es va queixar.
Néstor Kirhner va arribar al poder el maig de 2003 quan els efectes del col·lapse estaven a flor de pell. La seva dona, que el va succeir el 2007, va reivindicar les polítiques de desendeutament iniciades pel seu extint marit. Nou anys enrere, el deute extern representava el 815% de les reserves internacionals.
En l'actualitat, és el 88% dels diners en mans del Banc Central. El 2002, cada argentí acumulava un deute de 2.250 dòlars. Avui, va dir la mandatària, la relació entre el passiu extern i el producte brut per cap és de 960 dòlars. “I tot això s'ha aconseguit sense accedir al mercat de capitals”, va destacar.
LA SITUACIÓ ESPANYOLA
Kirchner va traçar un quadro comparatiu entre l'Argentina del 2001, prèvia a la catàstrofe, i el que passa avui a Europa. “Hi ha una especulació sense precedents”, va assenyalar. Va dir al seu torn que a Espanya, on 200.000 milions de dòlars van abandonar el sistema financer, passa una cosa similar al que van viure els argentins.
Allà, va dir, “no hi ha plans que sostinguin els llocs de treball, res d'això. No hi ha una immensa despesa pública. S'assembla a l'Argentina del 2001, quan amb el blindatge i 'megacanje' (processos de refinançament del deute, a un altíssim cost) van fer creure als argentins que els recursos als bancs estaven segurs”.
Kirchner va al·ludir al seu torn al cas Bankia “fondejat per (Rodrigo) Rato, que ens donava lliçons. Es donen 2.300 milions d'euros a un banc i no es donen 200 milions per als problemes dels miners, això va més enllà d'una posició ideològica", va assenyalar.