Mobilització a Lleida per demanar
la llibertat d'un jove d'Artesa de Segre empresonat pels aldarulls.
la llibertat d'un jove d'Artesa de Segre empresonat pels aldarulls.
El noi va ser detingut la matinada del 19 d'octubre i està a la presó des del dia 20.
Mig centenar de persones s'han concentrat aquest dilluns al matí davant dels jutjats de Lleida per demanar la posada en llibertat d'Amadeu Roca, un dels cinc joves empresonats amb motiu dels aldarulls causats durant la mobilització del 18-O.
Es tracta d'un veí d'Artesa de Segre (Noguera) de 21 anys detingut a Lleida la matinada del 19 d'octubre i que es troba en presó provisional des del dia 20 acusat dels delictes de desordres públics, danys i atemptat als agents de l'autoritat. A la concentració d'aquest dilluns han assistit familiars, amics i veïns; entre ells la seva mare, que ha arribat acompanyada d'un coixí amb la foto del seu fill.
En la concentració d'aquest dilluns s'han sentit crits de "Amadeu, llibertat" o "Amadeu, et volem a casa".
L’HIVERN AGUARDA
Estimada Catalunya. Venen dies llargs i mesos freds. Tocarà abrigar-nos fort i alimentar-nos bé per a combatre’ls. També s’aproximen moments calents, més calents que els que estem passant, ja que la paciència és caduca i la por també ho és. Quan ambdues s’esgotin, moment no molt llunyà, veuran manifestants corrent endavant, cap a l’enemic, enlloc de fugir; veuran gent decidida i valenta caminant de forma conjunta cap a un mateix objectiu; àvies encoratjant a les nétes que lluitin a peu de carrer amb la força que elles ho voldrien estar fent; joves organitzades, colze a colze, lluitant pel seu futur. En fi, contemplareu tot un poble dempeus.
Es veuran moltes coses: cops, crits, llàgrimes, angoixa, impotència, sang... Després de tot això, quasi no hi haurà cabuda pels somriures, igual que nosaltres no tenim cabuda al seu costat. Ens hem de seguir conscienciant. Ens hem de tornar més agosarades i menys innocents, més astutes i menys porugues.
Que les tempestes i els aiguats no ens inundin la casa, preparem-nos i cuidem-nos. Que la pluja no ens agafi desprevingudes. Que quan aquesta caigui, ja tinguem preparades barques per a seguir remant, ni que sigui a contracorrent.
Les estacions, inevitablement, fluctuen a pas ferm i decidit. Com nosaltres, avancen a través dels dies i dels mesos. Com en tot conflicte, juntament amb la seva resolució, tant si és satisfactòria com si no, ineludiblement arribarà el fred. I quan aquest arribi de forma vigorosa, hem d’impedir, a tota costa, que l’hivern congeli els nostres anhels de llibertat.
Post data:
Dedicat a les persones que estan a peu de carrer defensant la seva terra i a totes les preses polítiques que l’estat vol fer callar. Però també, en especial, a l’Amadeu. T’estimo amic.
Enric Kahn
28 d’octubre de 2019
